Manel Prat i Assumpta Escarp, imputats

El director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i l'extinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, hauran de declarar com a imputats per les càrregues policials del passat 27 de maig a la Plaça Catalunya de Barcelona quan els Mossos van desallotjar l'acampada del moviment 15-M amb el pretext que s'havia de netejar. Ara, el jutge que investiga l'actuació policial d'aquell dia ha citat a declarar com a imputats Prat i Escarp, juntament amb dos comandaments més de la policia catalana. En concret, Escarp haurà de declarar el pròxim 19 de gener i Prat el pròxim dia 25, segons avencen diversos mitjans.

El jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona va obrir una investigació a començaments de desembre gràcies al mig centenar de querelles i denúncies que van presentar membres del moviment 15-M que eren a la plaça. El jutge va admetre a tràmit les querelles en considerar que els Mossos podrien haver vulnerat el dret de reunió en les càrregues. Les querelles també anaven contra el conseller d'Interior, Felip Puig, però el jutge va concloure que en aquest cas ho hauria d'investigar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Puig és aforat.

A més de Prat i Escarp, el magistrat Josep Maria Miquel Porres acceptava obrir una investigació contra dos comandaments dels Mossos, l'intendent Antoni Antolín, cap del dispositiu, i el responsable aquell dia dels antiavalots, David Bordas.

"Tracte intimidatori, amenaçador i vexatori"

El magistrat sosté que aquell dia les forces de seguretat municipals i autonòmiques van procedir, sense notificació prèvia, a desallotjar la Plaça de Catalunya per realitzar, segons van dir, tasques de neteja i retirada d'objectes perillosos. La majoria de concentrats van intentar resistir el desallotjament "per l'actitut intimidatòria dels policies i per protegir els objectius personals que hi tenien", segons la interlocutòria, que explica que "els agents van retenir els presents, que sumaven més de 100 persones, les quals van rebre un tracte intimidatori, amenaçador i vexatori amb amenaces de càrregues policials i prohibint-los d'anar al lavabo i menjar".

Alhora, "el servei de neteja anava retirant el campament que estava muntat, amunte4gant en camions tot el que trobava sense tenir cura [...] Sembla que aquests objectes foren amuntegats al Dipòsit Municipal del Sot del Migdia a la intempèrie i sense poder-ne recuperar la majoria o presentant danys irreversibles", afegia la interlocutòria.

El text també feia referència al fet que els agents no anessin identificats. "Circumstància, sembla ser, que obeïa a les consignes rebudes dels superiors i especialment del Conseller d'Interior", assenyalava la interlocutòria, que també posava de manifest la violència amb què va actuar la policia. En concret, deia: "La reacció dels agents va ésser violenta colpejant a les persones que estaven en actitud pacifica, malgrat els precs perquè s'aturessin els cops i la profusió d'expressions vexatòries". I esmentava explícitament l'ús de pilotes de goma. El resultat va ser més d'un centenar de persones ferides.