Als Països Catalans els governs conservadors estan instaurant una progressiva privatització dels serveis públics i per tant un aprimament de l’administració pública i una retallada dels recursos destinats a la funció pública. Aquesta és una situació que s’aplica amb l’excusa de la crisi econòmica, però als Països Catalans l’aprimament és molt més intens i té molta més incidència que a la resta de l’estat espanyol.
Així tenim que Extremadura és la comunitat autònoma espanyola amb més participació del sector públic al seu Producte Interior Brut (PIB), amb el 22,9%. Per contra, el Principat, les Illes Balears i el País Valencià són els territoris sota dominació espanyola que tenen el sector públic més prim. Ho revela l’estudi “Les diferències regionals del sector públic espanyol” de la Fundació BBVA, que posa de manifest les grans diferències que hi ha entre comunitats autònomes espanyoles.
L’estudi revela que la comunitat autònoma de Catalunya és la que té el sector públic més flac de tot l’Estat, amb un 7,5% de participació del sector públic. El segueix el País Basc, Madrid i en quart i cinquè lloc les Illes Balears i el País Valencià amb un 10,5% i un 11% de participació respectivament.
Un greuge que també queda palès en les remuneracions que perceben els treballadors públics respecte el total de salaris. A Extremadura els sous públics constitueixen el 40,5% del total. En canvi, a Catalunya són només el 12,9% -la proporció més baixa de tot l’Estat- i al País Valencià i les Illes el 19,9% i el 19,8%, la cinquena i sisena de la llista començant pel final. Al capdamunt de la llista hi ha, seguint Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia, Canàries i Múrcia.
Més baixos que la mitjana
Així tenim que tant la participació al sector públic com les remuneracions dels treballadors públics dels Països Catalans són bastant més baixes que la mitjana espanyola, que en el primer cas és de 11,8% i en el segon de 21,1%.
Cal remarcar, que el sector públic espanyol ja és un dels més prims de la Unió Europea. Segons l’estudi, l’Estat espanyol té un pes del 45,8% al total del PIB. A França és del 56%, al Regne Unit del 51,6% i a Alemanya del 47,5%.
A l’Estat, la partida que acumula més recursos públics no és ni l’educació, ni la sanitat ni les pensions o la protecció social. És la que s’anomena “resta”, que s’endú el 34,2% de recursos enfront de l‘11,2% d’educació, el 14,7% de sanitat o el 6% de transports i telecomunicacions.
Sanitat i educació
A la sanitat, la comunitat que més despesa per càpita té és Navarra amb 1.704 euros. Per contra, Catalunya està a 1.196, el País Valencià a 1.188 i les Illes a 1.131. Per sota només hi ha Múrcia i Madrid. Tots per sota de la mitjana, que és de 1.252.
Pel que fa a l’educació el mateix. La despesa per càpita en ensenyament és de 1.359 euros a Navarro però de 1.078 a les Illes Balears, 977 a Catalunya i 921 al País Valencià. La mitjana és de 991.
Una altra comparativa que salta a la vista és el gruix de la privada. Novament, les tres comunitats autònomes catalanes són les que més presència de sanitat privada tenen. Les dades de l’estudi, però, són del 2006.
Així tenim que Extremadura és la comunitat autònoma espanyola amb més participació del sector públic al seu Producte Interior Brut (PIB), amb el 22,9%. Per contra, el Principat, les Illes Balears i el País Valencià són els territoris sota dominació espanyola que tenen el sector públic més prim. Ho revela l’estudi “Les diferències regionals del sector públic espanyol” de la Fundació BBVA, que posa de manifest les grans diferències que hi ha entre comunitats autònomes espanyoles.
L’estudi revela que la comunitat autònoma de Catalunya és la que té el sector públic més flac de tot l’Estat, amb un 7,5% de participació del sector públic. El segueix el País Basc, Madrid i en quart i cinquè lloc les Illes Balears i el País Valencià amb un 10,5% i un 11% de participació respectivament.
Un greuge que també queda palès en les remuneracions que perceben els treballadors públics respecte el total de salaris. A Extremadura els sous públics constitueixen el 40,5% del total. En canvi, a Catalunya són només el 12,9% -la proporció més baixa de tot l’Estat- i al País Valencià i les Illes el 19,9% i el 19,8%, la cinquena i sisena de la llista començant pel final. Al capdamunt de la llista hi ha, seguint Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia, Canàries i Múrcia.
Més baixos que la mitjana
Així tenim que tant la participació al sector públic com les remuneracions dels treballadors públics dels Països Catalans són bastant més baixes que la mitjana espanyola, que en el primer cas és de 11,8% i en el segon de 21,1%.
Cal remarcar, que el sector públic espanyol ja és un dels més prims de la Unió Europea. Segons l’estudi, l’Estat espanyol té un pes del 45,8% al total del PIB. A França és del 56%, al Regne Unit del 51,6% i a Alemanya del 47,5%.
A l’Estat, la partida que acumula més recursos públics no és ni l’educació, ni la sanitat ni les pensions o la protecció social. És la que s’anomena “resta”, que s’endú el 34,2% de recursos enfront de l‘11,2% d’educació, el 14,7% de sanitat o el 6% de transports i telecomunicacions.
Sanitat i educació
A la sanitat, la comunitat que més despesa per càpita té és Navarra amb 1.704 euros. Per contra, Catalunya està a 1.196, el País Valencià a 1.188 i les Illes a 1.131. Per sota només hi ha Múrcia i Madrid. Tots per sota de la mitjana, que és de 1.252.
Pel que fa a l’educació el mateix. La despesa per càpita en ensenyament és de 1.359 euros a Navarro però de 1.078 a les Illes Balears, 977 a Catalunya i 921 al País Valencià. La mitjana és de 991.
Una altra comparativa que salta a la vista és el gruix de la privada. Novament, les tres comunitats autònomes catalanes són les que més presència de sanitat privada tenen. Les dades de l’estudi, però, són del 2006.
