La constatació és d'una gravetat política considerable. S'havia convocat un referèndum, s'havia demanat a la ciutadania que defensés les urnes i s'havia assumit el compromís de respectar-ne el resultat. El poble va respondre. L'1 d'octubre va demostrar una capacitat extraordinària d'organització i desobediència, i el 3 d'octubre va posar de manifest una força popular que anava més enllà de l'independentisme organitzat.
Però, si no hi havia una estratègia compartida per culminar el procés, què va passar realment? Qui ho sabia? Qui havia d'assumir la responsabilitat de preparar-la? I per què es va continuar endavant sense haver resolt una qüestió tan determinant?
Nou anys després, continuem escoltant explicacions, interpretacions i justificacions dels protagonistes. Uns parlen d'oportunitats perdudes, altres de manca de preparació o de divisions partidistes. Però explicar els errors no és el mateix que assumir responsabilitats. En qualsevol societat democràtica exigim als governants que retin comptes quan incompleixen els seus compromisos. Per què no hauríem d'exigir el mateix als qui van dirigir un procés que va mobilitzar milions de persones?
La repressió de l'Estat espanyol va ser determinant, però no pot servir per justificar totes les mancances pròpies. Tampoc no es tracta de buscar culpables per ajustar comptes amb el passat. Es tracta de conèixer la veritat política d'aquells dies, perquè sense saber què va passar difícilment podrem aprendre dels errors.
Ara bé, no podem continuar atrapats en les lamentacions ni convertir cada aniversari de l'1-O i del 27-O en un exercici de nostàlgia. La memòria només té sentit polític si ens ajuda a avançar. I avançar exigeix recuperar la iniciativa, reconstruir les complicitats i definir un nou full de ruta amb objectius clars, responsabilitats compartides i voluntat de dur-los a terme.
No cal esperar que tot vingui resolt des de les institucions ni que els partits es posin miraculosament d'acord. Cal recuperar la presència pública de l'independentisme, tornar a fer visible la reivindicació nacional en la vida quotidiana i reconstruir la confiança en la força col·lectiva.
Des d'aquestes mateixes pàgines ja es va plantejar una proposta senzilla i contundent: omplim de nou les façanes d'estelades i posem el CAT a les matrícules dels vehicles. Són gestos simbòlics, certament, però també formes de mantenir visible una reivindicació que no ha desaparegut i de recordar que la consciència nacional no es limita a les convocatòries electorals.
Tanmateix, els símbols no substitueixen l'estratègia. La seva força rau en la capacitat de contribuir a una mobilització més àmplia, organitzada i sostinguda, que no torni a delegar totes les decisions en unes direccions polítiques sense un compromís compartit sobre els objectius i els mitjans.
Com deia l'Antoní Massaguer, «cal anar-hi, anar-hi i anar-hi!». Però aquesta vegada cal saber on volem arribar i com pensem fer-ho. Perquè el millor homenatge a l'1 d'Octubre no és continuar preguntant-nos indefinidament què hauria pogut passar, sinó aprendre del que va passar i construir les condicions perquè la pròxima vegada no ens tornem a trobar sense una estratègia per culminar allò que ens proposem.
.⬛️⬜️🌷"El proper embat amb l'estat espanyol serà un embat amb sacrifici, amb patiment, i haurem de suportar el que significa la seva repressió. S'ha acabat això d'anar amb el lliri a la mà." @ForcadellCarme Ahir vam commemorar el 27-O del 2017 a Sant Climent de Llobregat amb el coordinador d'Estratègia i Discurs de l'ANC Pere Pugès, l'expresidenta @ForcadellCarme i l'exconseller Ferran Mascarell. Gràcies a la territorial de Sant Climent i a @ANCBaix per l'organització!
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 28, 2026
.🗣Ferran Mascarell: "Un bon pla preparat però no assumit per tothom no és un bon pla. La desunió política n'és la causa" "Deixem de dir que som un país sense Estat, som un país amb un estat en contra" https://t.co/CDzWVIvkOm
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 28, 2026
⬛️⬜️ Educació, mobilitat, llengua, pagesia, sanitat... No són problemes aïllats. Sense sobirania política i econòmica, Catalunya no té futur. O independència o decadència. Tot el suport als metges en vaga contra el mal Govern! https://t.co/dMOXE71BuP
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 28, 2026
