Tot plegat amb una eficaç dosi de coordinació amb el conjunt de l'esquerra independentista, que ha de continuar fent la seva feina en múltiples fronts: àmbit sindical, juvenil, estudiantil, cultural, casals... Aquest tema, el de la coordinació entre agents de l'EI s'haurà d'abordar a fons els propers mesos i anys i trobar la formula més idònia, pel bé del moviment.
Un altre debat que inevitablement aflorarà serà el de la participació o no de la CUP a les properes elecccions autonòmiques de Catalunya, l'any 2014. És evident que hi ha demandes en aquest sentit d'importants sectors polítics, socials, sindicals... però per mi aquest no és el tema més important. Ens cal debatre obertament i serena aquest afer, però cal debatre paral·lament i amb la mateixa intensitat l'expansió territorial de la CUP arreu dels PP.CC i valorar quines fites electorals i socials es poden assolir al conjunt del territoris de la nostra Nació.
Ens trobem immersos en un triple procés de crisi: nacional, social i econòmica, ambiental i energètica; una conjuntura caracteritzada per un context de retallades brutal i per una ofensiva sense precedents de les forces neoliberals, que estan instal·lades en governs i empreses i des d'aquí comanden el país cap a la ruïna. La CUP té importants reptes en l'horitzó i per responsabilitat (la que ens ha atorgat la ciutadania dels Països Catalans) ens correspon plantar cara a la situació i estar a l'alçada de les circumstàncies.
Ser capaços de reestructurar la nostra organització, consolidar una expansió progressiva i ferma arreu dels PP.CC i ser capaços de plantejar una alternativa al segle XXI han de ser els reptes a què ens hem d'enfrontar els propers anys. Hem de començar aquesta colossal feina ja, sense més dilacions.
