Entre el carrer i la representativitat

Per en Jordi Navarro Morera, geògraf i militant de la CUP de Girona

A tot just unes setmanes de l'èxit electoral que ha catapultat la CUP a ser una força política present i decisiva en molts municipis, ha arribat el moment de començar a repensar l'actual estructura de la CUP. Ens cal un debat constructiu i productiu que ens condueixi a  bastir una nova CUP, més forta, combativa, arrelada i eficaç.
 
L'esquerra independentista ve de lluny i més enllà de la moda mediàtica actual  hi ha una realitat nacional i local ben afermada on dia a dia es treballa incansablement, des de la base i des dels municipis, treballant colze a colze amb el teixit associatiu, al costat de col·lectius, moviments socials, sindicals, entitats i associacions de veïns.

 

10/06/2011 10:42 Jordi Navarro
Ens cal llegir amb atenció els resultats obtinguts i extreure'n conclusions encertades. El recent èxit electoral de la CUP no ens ha de fer perdre el nord i ens hem de refermar amb més força que mai en la nostra aposta per continuar la lluita al carrer i combinar-la amb una acció institucional que per res del món ens ha de desviar dels nostres objectius i de la nostra praxi diària.Sempre he defensat un model d'esquerra independentista on la CUP no en sigui la simple expressió institucional, perquè entre d'altres coses, es corre el risc d'esclerotitzar la militància i institucionalitzar-la. La CUP ha de ser una organtizació nacional, referencial i amb capacitat de fer lluita al carrer, al costat de la ciutadania, no crec en un moviment segmentat sinó que crec que ha arribat el moment de dibuixar una CUP referencial, amb implantació nacional arreu dels PP.CC, capacitat de lluita i mobilització i també rigor de treball institucional.

Tot plegat amb una eficaç dosi de coordinació amb el conjunt de l'esquerra independentista, que ha de continuar fent la seva feina en múltiples fronts: àmbit sindical, juvenil, estudiantil, cultural, casals... Aquest tema, el de la coordinació entre agents de l'EI s'haurà d'abordar a fons els propers mesos i anys i trobar la formula més idònia, pel bé del moviment.

Un altre debat que inevitablement aflorarà serà el de la participació o no de la CUP a les properes elecccions autonòmiques de Catalunya, l'any 2014. És evident que hi ha demandes en aquest sentit d'importants sectors polítics, socials, sindicals... però per mi aquest no és el tema més important. Ens cal debatre obertament i serena aquest afer, però cal debatre paral·lament i amb la mateixa intensitat l'expansió territorial de la CUP arreu dels PP.CC i valorar quines fites electorals i socials es poden assolir al conjunt del territoris de la nostra Nació.

Ens trobem immersos en un triple procés de crisi: nacional, social i econòmica, ambiental i energètica; una conjuntura caracteritzada per un context de retallades brutal i per una ofensiva sense precedents de les forces neoliberals, que estan instal·lades en governs i empreses i des d'aquí comanden el país cap a la ruïna. La CUP té importants reptes en l'horitzó i per responsabilitat (la que ens ha atorgat la ciutadania dels Països Catalans) ens correspon plantar cara a la situació i estar a l'alçada de les circumstàncies.

Ser capaços de reestructurar la nostra organització, consolidar una expansió progressiva i ferma arreu dels PP.CC i ser capaços de plantejar una alternativa al segle XXI han de ser els reptes a què ens hem d'enfrontar els propers anys. Hem de començar aquesta colossal feina ja, sense més dilacions.