Alguns li diuen “país”, tot no tindre el reconeixement oficial i internacional com a tal; altres, li diuen “regne”, encara que no té cap monarca propi i el més paregut és un tal Joan Carles I, Borbó de mal record des d’Almansa ençà, que regna a distància i sense massa interés; per últim, hi ha qui s’hi refereix com a “comunitat”, malgrat que no és cap munió de veïns que comparteixen pati, ni cap secta de tipus religiós o similar.
L’informe desvetlat per Wikileaks se centra, sobretot, en el misteriós cas del seu president, a qui titlla de messiànic i convençut de tindre fil directe amb Déu. El cas és que, per impossible que això semble, alguna influència ha de tindre en la divinitat perquè, malgrat estar imputat als jutjats, tindre el Govern local a la vora de la desfeta econòmica i ser completament inactiu políticament parlant, tot apunta a què el Benvolgut Líder del país sense nom tornarà a repetir en el càrrec.
Aquest misteri, a més, es repeteix amb altres càrrecs de la zona, que compatibilitzen la seua (in)acció de govern amb visites periòdiques als jutjats. De fet, l’informe té un apartat especial dedicat al capo de la zona nord del país, a qui es considera l’home més afortunat del planeta perquè li ha tocat la loteria en diverses ocasions. El Govern americà està estudiant si aquests colps de sort tenen alguna base genètica, amb l’objectiu de modificar científicament els seus propis governants perquè tinguen la mateixa fortuna en la seua gestió personal i política.
Wikileaks també revela certes tensions internes en aquest aparent paradís mediterrani. El vice president de la cosa, per exemple, ha sigut titllat de “malfaener” i “rayón” (sic) pels seus propis companys de partit, tot i que aquest punt no s’ha pogut confirmar ja que la informació s’ha extret d’una conversa privada, via mòbil, i no de cap declaració pública. A més, consultats experts lingüistes i filòlegs, ningú no ha pogut saber a què es refereix l’adjectiu “rayón” (sic), ja que no apareix en cap diccionari. Quan se li va intentar preguntar a l’afectat, no es va poder contactar amb ell perquè estava de baixa amb problemes d’esquena.
Una altra part de l’informe assenyala que el nivell de manipulació mediàtica al país sense nom ha creuat la línia roja i només es pot comparar amb les dades obtenides a altres estudis sobre Corea del Nord, l’Argentina de Videla o Birmània. En aquest sentit, el canal de televisió local s’ha convertit en un banc de proves i els seus ensenyaments ja estan sent aplicats de forma experimental a la Fox i altres cadenes conservadores nord-americanes.
Com que el país sense nom també destaca per l’altíssima ratio de “grans esdeveniments” per metre quadrat, el Govern americà segueix atentament les evolucions per a veure si pot clavar cullerada i afegir-se a la festa, ja que sembla que allà és prou fàcil aconseguir diners a canvi de res. Com a conclusió, l’informe només proposa alguns noms alternatius per a aquesta curiosa terra: European California o, millor encara, Poti-poti o El país de Xauxa. Seguirem informant.
