Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La filla de Manuel Viusà i el compromís del seu pare amb l'alliberament dels Països Catalans

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) clourà la seva XLII edició amb un homenatge al Manuel Viusà artista. L'acte comptarà amb la intervenció de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i se celebra després que dissabte passat la CUP dediqués un sentit homenatge al Viusà lluitador independentista.
 

23/08/2010 13:43 Política

Precisament la filla de Manuel Viusà, Joana Viusà, corresponsal a Barcelona pel diari francès L'Indépendant, ha dedicat un article al seu pare al rotatiu francès en què parla només de l'acte oficial i obvia l'homenatge de la CUP al lluitador combatiu que Viusà, juntament amb la seva muller, Getrudis Galí, va ser.  (ESCOLTA L'HOMENATGE SENCER A MANUEL VIUSÀ)

Aleix Renyé, exmembre d'EPOCA i company de militància de Viusà, s'ha mostrat molest amb l'article. "Edulcorar d'aquesta manera la figura del seu pare és, com a mínim, deshonest", ha sentenciat Renyé, que denuncia que Joana Viusà no hagi fet "cap referència a l'independentisme combatiu, insurgent i intransigent que el seu pare va defensar tota la svius_i_galeva vida" ni a l'homenatge de la CUP, on per a Renyé "va quedar palès que Viusà i Gertrudis Gali van dedicar la seva vida, plena de sacrificis, per la independència dels Països Catalans".

Joana Viusà va exposa el vessant compromès del seu pare, tot i que obvia l'acte de la CUP: "Els organitzadors de l'UCE de Prada han decidit aquest any retre homenatge al meu pare, el pintor Manuel Viusà, mort a París el 12 de febrer del 1998". Joana destaca que en l'acte oficial de demà el crític d'art Daniel Giralt-Miracle "parlarà de la seva vida com un home compromès amb la seva obra i l'artista apassionat".

L'esdeveniment servirà de cloenda de l'UCE, ja que  a més és una de les obres de Viusà les qui il·lustren el cartell d'enguany.

Joana explica, com també es va dir a l'acte de la CUP, que la vida i la feina de Viusà no poden ser separats de Gertrudís Galí, també artista i lluitadora. A l'article, Joana Viusà explica com els seus pares van fugir "de les represàlies del dictador Franco" i com ràpidament es van saber projectar com a artistes a la seva nova llar. "A poc a poc la parella es va fer coneguda pels amants de l'art de Perpinyà, que començarien a desfilar per la nostra modesta casa". D'aquesta manera, Joana Viusà va donant implícitament petits detalls sobre les condicions de vida de Viusà, malgrat que no menciona en cap moment el seu ferm compromís amb l'alliberament de la pàtria catalana i en com juntament amb Galí arriscaren llurs vides per des de l'exili fer-ho possible i ajudar els seus compatriotes. Fins a tal punt que, segons es va dir a l'acte de la CUP, el matrimoni preferia viure amb penúries per poder ajudar així els seus companys.

Tot amb tot, Joana explica que un dels visitants a la seva "modesta casa" fou Jean Olibo, alcalde de Saint-Cyprien, "un vell amic de la Resistència, a la qual el meu pare havia prestat serveis durant els anys 40, com a contrabandista de persones fugint del règim nazi i de documents". I exclama: "L'arxiu del govern polonès, refugiat a Londres, s'ha quedat sota el llit dels meus pares a Barcelona!".

"La política al cor"

5

Malgrat tot, Joana Viusà reconeix que els seus pares tenien "la política al cor". Tot i que no explica la immensitat de la lluita del matrimoni, Joana apunta algunes anècdotes que palesen el compromís de Viusà-Galí. Totes, això sí, emmarcades en una suposada lluita només antifranquista, sense concretar mai el tarannà català d'aquesta. En aquest sentit, explica que van ajudar els militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) Jaume Cornudella i Manuel Valls de Gomis, així com personalitats de l'art, de la música, de la cultura. "Com oblidar el restaurant Raymond Gil, que a canvi d'algunes obres d'art van preparar macarrons per tota la família!", relata Joana Viusà, que afegeix que encara avui alguns frescos del seu pare decoren les parets de la recepció de l'hotel Mar i Cel.

Joana admet que l'art va ser la seva salvació. "La ceràmica, preciosa, es venia com pa calent, va ser la nostra salvació. Per nosaltres i per pobres famílies de refugiats polítics". Més tard, quan segons Joana l'ambició artística els va portar a París, l'estudi es va convertir novament en un "refugi per a joves exiliats catalans, alguns dels quals han esdevingut líders polítics". I Joana fa referència també a cals Viusà-Galí com "el petit consolat de Catalunya a París".

Malgrat que no concreta -l'article és per a l'Indépendent-, Joana Viusà conclou: "El meu pare portava la revolta política al cor". Així, admet que "el seu temps com a artista el dedicà a l'acció clandestina, a publicar fulletons i obres històriques (incloent biografies dels presidents Macià i Companys, afusellats per Franco), animar culturalment el Casal de Catalunya de París i assessorar Josep Tarradellas, que va esdevenir el primer president de la Generalitat restaurada, va apreciar molt les opinions del meu pare". Tot amb tot, segons es va posar de manifest a l'acte de la CUP, a Tarradellas no li va agradar gaire que Viusà organitzés una subvenció per a la vídua de Lluís Companys.

 

Per saber-ne més:

Els mèdia obliden la militància clandestina de Palau i Fabre al FNC

Emotiu homenatge a Gertrudis Galí i Manuel Viusà a l'UCE

"Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Una parella d´artistes catalans que es van quedar a l´exili". Núria Rius Vernet, Imma Gibert, Gemma Rufach

Homenatge a Manuel Viusà a Prada

Homenatge al Front Nacional de Catalunya a Vic 

Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC 

EPOCA: l’exèrcit a l’ombra 

 
Homenatge a Manuel Viusà a Prada 

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid