Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1982 Manifestació contra la LOAPA a Barcelona

1982 Manifestació contra la LOAPA a Barcelona; el bloc independentista es feia present amb un discurs d'oposició al marc autonòmic

14/03/1982 Tal dia com avui

 

Tal dia com avui de les detencions per la pancarta "Independència" el 1982

 Aquesta manifestació contra la LOAPA va ser convocada per la Crida a la Solidaritat, el 14 de març de 1982, i va aplegar a més de 350.000 persones, moblització a la qual el PSC no hi va participar. 

 La Crida a la Solidaritat havia aglutinat al seu entorn tot l'arc parlamentari català en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes, però en les mobilitzacions contra la LOAPA el PSC va quedar autoexclòs. Per aquesta raó, la Crida a la Solidaritat va publicar la llista dels diputats catalans del PSC que van votar a favor de l'esmentada llei. A partir d'aquell moment els partits van vigilar de més a prop les actuacions de la Crida. CDC va començar a desmarcar-se d'alguns eslògans massa radicals i entitats afins a CiU van seguir el mateix camí.

En aquesta manifestació del 14 de març, el bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema Independència. Quatre dies més tard, la policia va detenir sis militants d'IPC, sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació anti-LOAPA, fet que el jutge va qualificar de delicte de rebel·lió. Els detinguts, Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a les presó de la Model i, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco a presó la Trinitat de Barcelona. A l'entorn d'aquestes detencions es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".

L'independentisme va plantejar aquesta manifestació denunciant que la LOAPA era una agressió derivada d'una Constitució anticatalana i d'una autonomia sucursalista, i insistien en l'alternativa nacional popular, o alternativa de ruptura per l'autogovern.

Per a l'independentisme, es tractava de deixar-se de lamentacions que no conduïen enlloc i aplegar-se en organitzacions pròpies que no dividissin la totalitat de la nació. Calia reforçar una línia de lluita de ruptura amb l'Estat, ja que l'objectiu independentista no era apuntalar, modernitzar o regenerar l'estat. Això volia dir una línia de lluita per l'anul·lació de les lleis d'excepció repressives, per la retirada de les forces d'ocupació, per l'anul·lació de totes les lleis que s'oposin a l'exercici de la sobirania nacional, per la dissolució de les divisions provincials i regionals, per la retirada dels plans de reestructuració econòmica i del Pla Energètic, per la paralització dels òrgans de l'administració central, per la llibertat de tots els lluitadors i exiliats que un tal procés de lluita pot comportar. Els independentistes no podien admetre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i Nacionalistes d'Esquerra (NE) manifestessin l'argument d'anticonstitucionalitat en relació amb la LOAPA perquè en el seu dia havien rebutjat la Constitució. Per aquesta raó consideraven que els antiloapistes i els loapistes acabarien trobant-se i compartint lloances comunes a l'autonomia amb la qual cosa estaven subratllant que la lluita antiloapa en realitat tenia un elevat component de pura campanya propagandística electoral.

La posició de coherència de l'independentisme a la manifestació del 14 de març, proclamant un no contundent a l'autonomia i un si per la Independència havia significat d'entrada més repressió contra l'independentisme català.

Per saber-ne més:

Què va ser la LOAPA? Reptes de l'independentisme fa 28 anys

Trenta anys de les detencions per la pancarta "Independència"

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid