D'aquestes darreres, 16 són normes d'origen europeu que, a causa del marc jurídic espanyol, acaben privilegiant el castellà com a única llengua oficial de l'Estat reconeguda a la Unió Europea. Les 19 restants són disposicions aprovades per les institucions espanyoles que imposen el castellà en àmbits com l'etiquetatge de productes, els procediments administratius o l'accés a determinades convocatòries.
L'entitat considera que aquestes disposicions reprodueixen un model jurídic que situa el castellà en una posició de privilegi respecte del català i atribueix aquesta situació al marc lingüístic establert per la Constitució espanyola.
