Més de 10.000 persones han participat aquest diumenge en una cadena humana a la platja d'Es Trenc, a Mallorca, per defensar aquest espai natural i reclamar el manteniment de les seves actuals figures de protecció. Convocada pel GOB, Terraferida, Menys Turisme, Més Vida i altres col·lectius ecologistes, la mobilització s'ha desenvolupat sota el lema «Ni abans, ni ara, ni mai, Es Trenc no es toca».
La protesta ha reunit milers de persones en un ambient reivindicatiu i familiar per denunciar les modificacions legislatives impulsades pel Govern balear, especialment la Llei d'acceleració de projectes estratègics, que, segons les entitats convocants, obre la porta a afeblir els instruments de protecció dels espais naturals.
Els organitzadors consideren que aquesta reforma constitueix el primer pas d'una estratègia destinada a flexibilitzar la normativa ambiental i facilitar futures actuacions urbanístiques, energètiques o turístiques dins o a l'entorn d'espais protegits.
L'escriptor Sebastià Alzamora ha estat l'encarregat de llegir el manifest final, en què s'ha reclamat la retirada de la Llei d'acceleració de projectes estratègics, la paralització de les disposicions desreguladores incloses en la llei agrària, la prohibició del lloguer turístic en sòl rústic i la supressió del Pla Territorial de Mallorca de la norma que fixa una parcel·la mínima de 14.000 metres quadrats.
«No demanam utopies ni coses estranyes, sinó mesures concretes, realistes i urgents pel bé comú», afirmava el manifest, que també denunciava que el model territorial impulsat pel Govern «és un model destructor que no han volgut ni volen en altres llocs».
Els PORN, principal barrera de protecció
Les entitats ecologistes han advertit que el principal objectiu de les reformes és afeblir els Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), els instruments que actualment garanteixen la màxima protecció dels espais naturals i que prevalen sobre altres eines de planificació territorial.
En el cas d'Es Trenc, aquestes figures impedeixen actualment l'increment de places turístiques i limiten activitats que poden afectar els hàbitats protegits. Segons els convocants, la nova legislació podria facilitar l'autorització de grans instal·lacions energètiques, noves línies elèctriques aèries, aparcaments, extraccions d'aigua o d'arena i altres actuacions incompatibles amb la conservació del parc natural.
Per la seva banda, el Govern balear ha reiterat en diverses ocasions que la protecció d'Es Trenc no es reduirà i que les reformes no impliquen una disminució de les garanties ambientals, una interpretació que les entitats ecologistes rebutgen.
Una mobilització que recupera la tradició de defensa d'Es Trenc
La cadena humana d'aquest diumenge s'inscriu en una llarga tradició de mobilitzacions en defensa d'Es Trenc, un dels espais naturals més emblemàtics de Mallorca. Les organitzacions recorden les grans protestes dels anys 1977, 1983, 1990 i 2012, que van resultar decisives per frenar diversos projectes urbanístics i consolidar la protecció d'aquest litoral.
La vicepresidenta del GOB, Tonina Siquier, ha qualificat la convocatòria d'«èxit rotund» i ha lamentat que, dècades després de les primeres mobilitzacions, la societat mallorquina hagi de tornar a sortir al carrer per defensar un espai natural que considera patrimoni col·lectiu.
Amb aquesta mobilització, els col·lectius ecologistes volen deixar clar que la defensa d'Es Trenc no és només la defensa d'una platja, sinó també d'un model territorial que prioritzi la conservació dels espais naturals davant les pressions urbanístiques, turístiques i especulatives.
🌊Sense territori no hi ha país. L’@ocbcat ha participat a la cadena humana convocada per @GOBMallorca, @Terraferida i @menysturisme, a s’Arenal de Sa Ràpita. La concentració no és una protesta contra una modificació legal puntual; es tracta de la defensa d’es Trenc i dels… pic.twitter.com/4Ue8ZwU6bK
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) July 5, 2026
