El filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau defensa que la situació del català no es pot entendre només com un conflicte lingüístic, sinó com una conseqüència directa de la dominació política exercida durant segles sobre el poble català. Així ho exposa en una entrevista de Josep Maria Botanch publicada a El Món el 20 de juny de 2026, arran del seu llibre El mite del bilingüisme i altres textos per descolonitzar la ment (Edicions del 1979).
Martí Monllau sosté que els catalans han acabat “naturalitzant” la subordinació a Castella fins al punt d’assumir com a normals situacions que, segons ell, cap comunitat dominant acceptaria per a ella mateixa. Un dels exemples que posa és l’obligatorietat de l’assignatura de llengua castellana a les escoles catalanes. Segons afirma, aquesta presència no respon a una necessitat objectiva, sinó a una imposició política històrica.
El sociolingüista considera que el bilingüisme social no és una situació neutral, sinó una fase dins d’un procés que comença amb la imposició d’una llengua dominant, continua amb la bilingüització de la població subordinada i pot acabar derivant en substitució lingüística. Per això rebutja el discurs de la “llibertat lingüística” quan no té en compte les relacions de poder entre el català i el castellà.
En l’entrevista, Martí Monllau també vincula la situació actual amb la catalanofòbia i l’autoodi lingüístic. Segons ell, quan una comunitat subordinada no accepta el lloc que li ha estat assignat, apareix l’hostilitat del poder dominant, però també la reacció d’aquells que han interioritzat aquesta subordinació.
L’autor defensa que cal passar del concepte de normalització al de restitució. En aquest sentit, afirma que si el castellà és l’única llengua oficial al seu domini lingüístic, el català hauria de tenir el mateix estatus en el domini lingüístic català. “L’única llengua oficial en el domini lingüístic català ha de ser el català”, sosté.
Martí Monllau també és crític amb el paper de les institucions catalanes, a les quals retreu manca de convicció i poca aplicació de les eines legals disponibles. Segons denuncia, hi ha lleis que no s’apliquen prou, tant des de les institucions autonòmiques com des dels ajuntaments, i reclama més proactivitat i més sentit del poder.
Pel que fa al Procés independentista, considera que es va perdre una oportunitat per impulsar una autèntica reconstrucció nacional. Al seu parer, durant aquells anys es va evitar el debat lingüístic per por d’espantar sectors de la població, fet que qualifica d’error estratègic. “Sense llengua no hi ha Catalunya”, conclou.
