La CUP ha valorat positivament les sentències de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que avalen la compatibilitat de la llei d'amnistia amb el dret europeu en els casos relacionats amb la malversació i el terrorisme. Tot i això, la formació independentista adverteix que les resolucions no comporten l'aplicació automàtica de la llei i aprofita el pronunciament del tribunal europeu per reclamar al conjunt de l'independentisme una nova estratègia de confrontació democràtica amb l'Estat.
En un comunicat fet públic aquest dijous, la CUP recorda que ara correspon als tribunals espanyols, i especialment a l'Audiència Nacional, aplicar la doctrina fixada pel TJUE. La formació reclama que l'amnistia s'apliqui «sense noves maniobres dilatòries ni interpretacions restrictives» i adverteix que qualsevol demora només respondria a la voluntat de mantenir la repressió per la via judicial.
Segons la CUP, les resolucions de Luxemburg reforcen la validesa jurídica de la llei, però no tanquen els procediments oberts ni garanteixen per si soles la fi de la repressió. La formació assenyala que l'amnistia continua deixant fora determinats casos i que la seva aplicació depèn, en bona mesura, de la interpretació que en facin els tribunals espanyols.
«L'amnistia no resol el conflicte polític»
La CUP insisteix que la llei d'amnistia és «una eina útil per alleujar la repressió», però rebutja que pugui considerar-se la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. Segons el comunicat, l'amnistia no incorpora el reconeixement del dret d'autodeterminació ni resol les causes polítiques que van originar el conflicte.
Per aquest motiu, la formació emplaça el conjunt de l'independentisme a «tornar a posar el focus en l'exercici de la sobirania i en la construcció d'una nova estratègia de confrontació democràtica», que permeti avançar cap a la independència.
La CUP també sosté que les institucions europees no seran les encarregades de resoldre el conflicte català. Recorda que el TJUE interpreta el dret de la Unió Europea, però no té competències per reconèixer els drets nacionals dels pobles ni per pronunciar-se sobre el dret d'autodeterminació.
Crítica a la Unió Europea
El comunicat amplia la reflexió més enllà del cas català i critica diverses polítiques impulsades per la Unió Europea. La CUP denuncia l'externalització de les deportacions mitjançant els anomenats «hubs de retorn», l'enduriment de les polítiques migratòries, la militarització creixent dels estats membres i la reorientació de la indústria cap al complex militar.
Segons la formació, aquestes decisions evidencien «els límits democràtics» del projecte europeu, que considera orientat a prioritzar la seguretat i els interessos geopolítics per damunt dels drets dels pobles i de les persones.
Finalment, la CUP reitera el seu compromís de continuar exigint la fi de tota la repressió, l'aplicació efectiva de l'amnistia a totes les persones represaliades i defensa que la resolució democràtica del conflicte passa pel reconeixement del dret d'autodeterminació i per la construcció de la plena sobirania dels Països Catalans.
