L'Ajuntament de Barcelona ha signat un protocol de reconeixement amb una nova entitat que es presenta com a representant dels interessos veïnals: la Federació Veïns. No s'ha de confondre amb la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), una organització que agrupa més d'un centenar d'associacions de barri i que, des de fa més de cinquanta anys, és una de les principals expressions del moviment veïnal de la ciutat.
La nova entitat ha estat impulsada per Joan Gaspar, empresari estretament vinculat al sector turístic. Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat responsabilitats destacades com la vicepresidència del Gremi d'Hotels de Barcelona, la direcció general del grup HUSA, la presidència del Consejo de Empresarios de Turismo i la secretaria de l'Asociación de Cadenas Hoteleras de España. També és vicepresident del Consell de Turisme de Barcelona, organisme consultiu de l'Ajuntament, ha estat president del FC Barcelona i actualment figura entre els grans deutors de l'Agència Tributària espanyola.
La pregunta és inevitable: quin sentit té que una persona que durant dècades ha representat els interessos del sector hoteler sigui reconeguda també com a representant del moviment veïnal? Quina idea de participació ciutadana hi ha darrere d'aquesta decisió?
El govern de Jaume Collboni no només considera compatible que Joan Gaspar representi els interessos del sector turístic en els òrgans municipals, sinó que també avala que encapçali una entitat que es presenta com a portaveu del veïnat. Aquesta decisió no és menor. Obre la porta que qualsevol lobby econòmic pugui crear la seva pròpia plataforma ciutadana per defensar els mateixos interessos sota una aparença de representació social.
Quan els poders econòmics entren en els espais de participació ciutadana disfressats de moviment veïnal, la frontera entre l'interès general i l'interès particular es desdibuixa. La guineu deixa de limitar-se a rondar el galliner: acaba obtenint les claus de la porta.
El moviment veïnal coneixia des de feia temps l'existència d'aquesta operació. Sabem que aquestes noves estructures disposaran de recursos econòmics, assessorament professional i una gran capacitat de projecció pública. Però el moviment veïnal no s'ha construït mai des dels despatxos ni amb campanyes de màrqueting. S'ha construït carrer a carrer, barri a barri i lluita a lluita.
Durant més de cinquanta anys, les associacions integrades a la Favb han estat protagonistes de moltes de les conquestes socials que avui formen part de la vida quotidiana de Barcelona. Han impulsat escoles, llars d'infants, centres de salut, línies de metro i d'autobús, habitatge públic, centres cívics, parcs, equipaments socials, escales mecàniques i millores urbanes de tota mena. I abans d'això van haver de reclamar allò que avui sembla elemental: carrers asfaltats, clavegueram, enllumenat públic, voreres, semàfors i, sobretot, democràcia.
Aquest és el patrimoni del moviment veïnal. No és una marca comercial ni una etiqueta que qualsevol pugui adoptar. És el resultat de dècades de treball voluntari, d'organització popular i de defensa del bé comú.
Per això fem una crida als moviments socials, a les entitats i al conjunt de la ciutadania perquè analitzin amb molta atenció qui hi ha darrere d'aquestes noves plataformes i quins interessos representen realment. Les paraules poden ser les mateixes; els objectius, no necessàriament.
Necessitem un moviment veïnal independent dels poders econòmics, compromès amb els serveis públics, el dret a l'habitatge, la cohesió dels barris, la justícia social i els drets humans. Un moviment que continuï defensant l'interès col·lectiu i no els beneficis d'uns quants.
També fem una crida a tots els veïns i veïnes que comparteixen aquests valors perquè s'organitzin a les associacions veïnals dels seus barris i reforcin la Favb. Cap aportació és petita. Les grans transformacions que ha viscut Barcelona no les han fet els lobbies econòmics; les ha fet una ciutadania organitzada que mai no ha deixat de lluitar per una ciutat més justa.
Ara també ens toca defensar aquesta manera d'entendre el moviment veïnal.
