La derrota del cop militar del 19 de juliol de 1936 a Catalunya va obrir una nova etapa política i institucional. Amb la insurrecció derrotada a Barcelona, la Generalitat recuperà el control de la situació, impulsà la reorganització de les forces que havien defensat les institucions republicanes, promogué la constitució de les milícies antifeixistes i procedí a la confiscació de diverses capçaleres de premsa.
Entre aquestes hi havia el veterà Diario de Barcelona, fundat el 1792, que passà a publicar-se íntegrament en català amb la capçalera Diari de Barcelona. Portaveu d'Estat Català, convertint-se en l'òrgan d'expressió d'aquesta organització política.
L'edició del 22 de juliol de 1936 obria amb una extensa crònica titulada «Resum dels fets de diumenge», en què reconstruïa, gairebé hora a hora, els combats que havien culminat amb la derrota de la insurrecció militar a Barcelona.
La narració seguia el recorregut de les tropes revoltades des de la caserna de Pedralbes fins als principals escenaris dels combats, com la plaça de la Universitat, la plaça de Catalunya, l'edifici de la Telefònica, la Creu Coberta, el passeig de Gràcia o la Via Laietana. També relatava la recuperació progressiva dels punts estratègics per part de les forces lleials a la Generalitat i a la República, així com la captura del general Manuel Goded, enviat des de Mallorca per dirigir l'aixecament militar a Catalunya.
En coherència amb la seva nova línia editorial, el diari destacava també la participació dels militants d'Estat Català en la defensa de Barcelona i recollia diverses actuacions protagonitzades pels seus voluntaris durant els combats.
Però la capçalera no es limità a explicar els fets militars. El 23 i 24 de juliol, enmig d'un context informatiu dominat pels combats i les conseqüències del cop d'estat, dedicava un sentit homenatge a Apel·les Mestres, mort el mateix 19 de juliol, sota el títol «Catalunya perd un fill predilecte», contribuint a preservar la memòria d'una de les grans figures de la cultura catalana en un moment en què la seva desaparició havia quedat eclipsada pels esdeveniments.
Pocs dies després, l'edició del 30 de juliol informava que Estat Català havia patit 43 baixes entre morts i ferits durant les jornades del 19 i 20 de juliol. La publicació d'aquest balanç constitueix una de les poques dades difoses en aquell moment per una organització política sobre el cost humà que havia assumit en la derrota de la insurrecció.
Avui, aquestes primeres edicions del Diari de Barcelona. Portaveu d'Estat Català constitueixen una font documental de gran interès tant per reconstruir el desenvolupament dels combats com per entendre la manera com l'organització va explicar i preservar la memòria dels primers dies de la Guerra Civil a Catalunya.
En conjunt, aquell 19 de juliol de 1936, el poble treballlador català (amb membres de totes les forces antifeixistes, comunistes de totes tendències, anarquistes, independentistes radicals, socialistes, republicans nacionalistes catalans...) va derrotar el cop militar feixista. La lluita i derrota dels militars i els feixistes es va fer en menys d'un dia i mig per part de les forces obreres i populars fet que va desembocar en una revolució social a tot Catalunya amb col·lectivitzacions, milicies i comites revolucionaris.
Als enfrontaments amb els sublevats feixistes de Barcelona hi moren nombrosos defensors de la República, entre ells Ramon Jové Brufau i Germinal Vidal.
Ramon Jové Brufau, fill de Sabadell, fou militant de la CNT i més tard de la UGT. Metal.lúrgic de professió va ser membre del comitè de vaga, durant la vaga dels metal.lúrgics del 1910, i fou empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primorriverista, formà part del Comitè Nacional de la CNT. També fou pres en la vaga general del 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català Proletari però en fou expulsat l’any 1932. Després milità en la Unió Socialista de Catalunya. Essent secretari del Sindicat metal.lúrgic, morí a Barcelona el 19 de juliol de 1936 lluitant contra la insurrecció militar. Col-laborador habitual de Justicia Social, és autor del llibre L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme. Sabadell, 1930.
Germinal Vidal fou un militant comunista força conegut. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçalà les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932. Morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l'avanç de les tropes militars revoltades. Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.
