Des de fa més de set segles, la Festa de l’Estendard s’ha celebrat de manera ininterrompuda. Tot i les prohibicions, les reinterpretacions interessades i els intents de buidar-la de contingut, ha perviscut com un recordatori viu dels nostres orígens col·lectius i com una expressió de continuïtat històrica. La senyera de les quatre barres, present des del primer moment, simbolitza aquesta memòria compartida que cap règim ni cap govern ha pogut esborrar del tot.
Però no serà als anys vuitanta del segle XX, que el nacionalisme mallorquí i l’esquerra independentista varen recuperar el 31 de Desembre com a Diada de Mallorca, dotant-la d’un contingut clarament polític i popular. La Diada deixava de ser un acte folkloritzat i institucionalitzat per esdevenir una jornada de reivindicació nacional i social, lligada a les lluites reals del poble mallorquí.
La manifestació del 31-D de 1986, impulsada per la Crida, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i el Moviment Comunista de les Illes (MCI), va marcar un punt d’inflexió. Aquell any, el 31 de Desembre es va consolidar com una diada de carrer, de combat i de consciència, hereva de la tradició històrica però plenament arrelada en el present. Cal recordar, igualment, que ja des de 1977 el Partit Socialista de Mallorca commemorava aquesta data en actes polítics, fet que demostra que el 31-D no és una invenció recent, sinó una data amb profund arrelament popular. Tot i que en plena transició, cap a la tardor de 1977, ja se n'havia fet una gran manifestació a Palma que va aglutinar milers de persones de la resta de les illes per reivindicar l'autogovern mentre algunes veus ja reivindicaven el 31 de desembre com a data per commemorar la Diada de Mallorca.
Enguany es compleixen 796 anys de l’entrada de Jaume I a Palma i més de set segles de celebració continuada de la Festa de l’Estendard. Aquesta continuïtat converteix el 31 de Desembre en una data excepcional, no només per la seva antiguitat, sinó pel seu potencial polític com a eina d’autoafirmació col·lectiva.
Tanmateix, la majoria del PP i Vox al Consell de Mallorca ha forçat el canvi de la Diada oficial, substituint el 31 de Desembre pel 12 de setembre, una data creada artificialment l’any 1997 i vigent fins al 2016. Aquest canvi no és innocent ni tècnic: és ideològic i polític. Respon a l’estratègia de l’extrema dreta d’esborrar qualsevol element que connecti Mallorca amb la seva història catalana i amb una identitat nacional pròpia.
L’argumentari oficial —basat en informes i en la jura de la Carta de franqueses de 1276— amaga la realitat: Vox considera el 31-D una data “catalanista” i l’ha convertida en un objectiu prioritari de la seva anomenada “guerra cultural”. El PP ha acceptat aquest marc sense oposar-hi resistència, assumint el relat de l’extrema dreta i posant les institucions al servei del revisionisme històric.
Però el 31 de Desembre no és només una data de memòria. És una diada de present i de futur. És la diada de la lluita per un habitatge digne, contra l’expulsió de les classes populars causada per la turistificació i l’especulació immobiliària. És la diada de la defensa de la terra, davant la destrucció del territori, la mercantilització del paisatge i la submissió del país als interessos del capital turístic. És la diada de la llengua catalana, amenaçada a l’escola, als carrers i als centres de feina. És la diada de la defensa d’una escola pública, catalana i en català, com a pilar de cohesió i d’igualtat. I és, sobretot, la diada dels drets de la classe treballadora i del conjunt de les classes populars, sense les quals no hi ha país possible.
La commemoració del 31 de Desembre de 2016 ja va marcar un punt d’inflexió, com ho havia fet la de 1986. Avui, davant l’ofensiva reaccionària, el 31-D torna a ser una data clau. No només per recordar d’on venim, sinó per defensar què som i decidir cap on volem anar.
Perquè un poble sense memòria és un poble desarmat.
I perquè la Diada de Mallorca és, històricament, socialment i políticament, el 31 de Desembre.
