L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat inicialment el Pla General Metropolità (PGM) dels Àmbits d’Activitat Econòmica del Delta del Llobregat, una reedició de l’antic Pla Delta que preveu transformar 630 hectàrees dels municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. El projecte inclou usos hotelers, industrials i residencials, amb la construcció prevista d’uns 750 habitatges.
Segons l’AMB, el pla vol garantir la connectivitat, blindar el Parc Agrari del Baix Llobregat i preservar la biodiversitat. Però moviments socials i entitats ecologistes com Depana i la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet alerten que es tracta d’un nou projecte especulatiu que tindrà greus conseqüències ambientals i climàtiques, afectant espais protegits i corredors biològics de la zona.
El projecte s’ha aprovat enmig del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el 2024 va superar els 55 milions de passatgers, i que compta amb una inversió de 3.200 milions d’euros per part d’Aena. Els crítics denuncien que el pla s’ha impulsat en silenci, amb el període d’exposició pública limitat a l’estiu per reduir les al·legacions.
Origen i polèmica
El Pla Delta es va gestar fa més d’una dècada com a compensació al fracàs del macroprojecte Eurovegas. Malgrat ser aprovat el 2015, el TSJC el va anul·lar el 2020 per manca de competències de la Generalitat. Ara reapareix en versió 2.0, amb més superfície no urbanitzable, però mantenint la filosofia de creixement urbanístic.
Entitats ecologistes han anunciat que portaran el pla als tribunals i a la Comissió Europea, que ja havia advertit de la manca de compensacions ambientals per les ampliacions del port i l’aeroport. Segons els ecologistes, si tira endavant, suposarà una pèrdua irreversible de biodiversitat al Delta del Llobregat.
Un nou “boom del totxo”
El retorn del Pla Delta coincideix amb altres grans operacions urbanístiques a la comarca, com el Pla Ponent de Gavà (4.900 habitatges) i el Roca City (fins a 2.700 pisos a Gavà i Viladecans). Els crítics alerten que el Baix Llobregat torna a ser tractat com el “pati del darrere” de Barcelona, prioritzant interessos immobiliaris i polítics per damunt de la sostenibilitat ambiental.
