Els grans canvis històrics sovint no sorgeixen dels despatxos, sinó de les places que s’omplen de gent, dels carrers que esdevenen espais de dignitat. A la República Democràtica Alemanya, la caiguda del mur de Berlín va començar el 1982 amb concentracions fent pregàries per la pau a Leipzig. Durant anys semblaven anecdòtiques, tolerades per un règim que es descomponia en repressió i burocràcia. Però a finals de 1989, aquelles concentracions setmanals van encendre un moviment popular imparable que va esberlar un sistema corrupte i desacreditat.
A Catalunya, el 1r d’Octubre de 2017, vam tastar aquella mateixa força. Davant les porres i les amenaces d’un estat espanyol corrupte, monàrquic i subordinat al capitalisme, el poble va exercir la seva llibertat. Sense esperar ordres, sense obeir líders que ja aleshores preferien frenar que arriscar-se, la gent va desobeir col·lectivament. El dia 3, amb la vaga general i desenes de milers de persones als carrers, vam demostrar que no només havíem votat: havíem fet trontollar els fonaments del règim del 78.
Aquells dies vam ser lliures. Lliures perquè ningú ens va manar; perquè ens vam organitzar de baix a dalt; perquè vam defensar urnes amb els nostres cossos i vam experimentar que la democràcia no és una paraula buida, sinó una pràctica compartida.
Avui, vuit anys després, l’estat espanyol intenta vendre una normalitat feta de corrupció, col·lapse de serveis públics, macro-projectes especulatius i repressió persistent. Però hi ha una cosa que no poden esborrar: la memòria viscuda de la llibertat. Una memòria que ens recorda que, quan la por canvia de bàndol, els murs —siguin de Berlín o siguin del 78— es poden ensorrar.
Per això, mentre continuïn les concentracions, que mantingui viva la fidelitat al mandat de l’1-O, la llibertat continua sent present i possible. Perquè sabem que l’estat espanyol és capaç de fer qualsevol cosa per defensar la unitat de la seva pàtria —ja governi la dreta o la suposada esquerra—, i per això la nostra força només pot venir de la persistència col·lectiva. Si seguim cultivant aquella complicitat popular que ens va fer lliures l’1 i el 3 d’octubre, serem capaços de trencar els murs i alliberar-nos. No només per construir un país lliure de feixisme i submissió, sinó també per avançar en la fraternitat amb la resta dels Països Catalans i plantar cara a una deriva mundial que ens condemna a la destrucció dels valors i del medi ambient.
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que les lleis que
imposen no són necessàries
Joan Brossa
Actes per commemorar el 1r d'Octubre
Visca la terra. pic.twitter.com/yWzNCCMviH
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) October 1, 2025
