Després d’anys de denúncies per part de l’entitat Fem-ho en Català, el Ministeri de Justícia espanyol ha ordenat que tots els jutjats i tribunals de les Illes Balears facin servir els topònims oficials en català —Maó, Palma i Eivissa— en les seves seus i actuacions. Així es posarà fi a l’ús habitual de formes castellanitzades com Mahón, Palma de Mallorca o Ibiza, encara presents en documents i procediments judicials.
Per a l’entitat promotora, es tracta d’una fita simbòlica però significativa en el camí de la normalització lingüística dins l’administració de justícia. “És una passa petita, però és un acte de justícia”, han declarat.
Tanmateix, la situació general del català als jutjats balears continua sent crítica: només un 2,27% de les sentències i interlocutòries de les instàncies superiors són redactades en la llengua pròpia. El dret d’opció lingüística segueix sent, en la pràctica, una excepció residual.
Des de Fem-ho en Català recorden que la toponímia no és un detall menor, sinó un element identitari clau. “La castellanització dels noms de lloc forma part d’un procés de desmemòria i substitució cultural que no s’ha aturat ni amb la democràcia”, afirmen.
Aquesta ordre del Ministeri arriba en un context de reiterades crítiques del Consell d’Europa a l’Estat espanyol per l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Malgrat alguns avenços legislatius recents, el català continua exclòs dels espais judicials quotidians, especialment en els òrgans de primera instància, els més propers a la ciutadania.
