Després de diferents recursos, finalment, l'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó a la defensa de la víctima i li permet personar-se en el procediment com a acusació particular en la causa per falsedat en document públic contra els dos agents que van multar la professora per uns fets falsos. Plataforma per la Llengua ha donat suport des del primer moment a la professora, que va ser discriminada per parlar en català a la comissaria el març del 2022. L'entitat ha impulsat una moció de suport al ple de l'Ajuntament de Terrassa, ha organitzat diverses concentracions al carrer per donar-li suport i ha fet públic el cas amb uns àudios que demostren com els agents la van humiliar abans de detenir-la. A més, l'entitat li ha facilitat la defensa legal (i n'ha coordinat l'estratègia) i l'ha acompanyada en la presentació de la denúncia contra els agents per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral.
Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent es va desplaçar a la comissaria per renovar el DNI i el passaport, i per tramitar les cartes d'invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l'estranger. En arribar, un primer agent li va dir que només li podrien renovar el DNI perquè només tenia una citació i, quan ella li va respondre, li va exigir que parlés en castellà: "Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya". La professora no s'hi va oposar, però cada vegada que tornava a parlar en català de manera espontània, el policia li exigia que canviés al castellà. Després de fer-se el DNI, amb algun petit problema, i de sortir de la comissaria, amb el permís d'una funcionària, per fotocopiar els passaports dels pares, un altre agent de policia, diferent de l'anterior, no només no la va fer deixar entrar, sinó que li va exigir que li parlés en castellà. Quan la professora es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè parlés en castellà amb el seu company, perquè, tot i que, segons va dir, ell havia nascut a Eivissa i sabia parlar català, el seu company no en sabia. Aquest tercer agent, que estava acompanyat per algun policia més, també va intentar convèncer-la perquè tornés un altre dia amb una altra citació. Aleshores, l'agent que no l'havia deixada entrar va demanar-li que digués en castellà l'hora de la citació i, després que ella hi accedís, va dir, amb sarcasme i en castellà: "Molt bé. Si és molt fàcil, oi?".
La reacció de la ciutadana va ser expressar que "aprendre idiomes és una cosa bona" i que "com a funcionari, aniria bé que ho fes"; això va fer enfadar l'agent, que va amenaçar de sancionar-la. Com que ella va explicar que ho estava gravant tot per tenir una prova de la discriminació, la van deixar entrar perquè acabés de tramitar les cartes d'invitació. Tanmateix, quan se n'anava, després de lamentar-se que els agents no sabessin català, l'agent que abans li impedia tornar a entrar a la comissaria, li va agafar el mòbil i la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia". L'agent va explicar que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que no era veritat, però que constituïa un altre delicte, i per això se la van emportar a l'interior de la comissaria, per denunciar-la. Per fer-ho es van valdre de la Llei orgànica 4/2015, l'anomenada «Llei Mordassa», i la van acabar sancionant per dues infraccions: una de lleu, amb una multa de 100€ per faltar al respecte als agents de l'autoritat, i una altra de greu, amb una multa de 601€, per negar-se a identificar-se.
