Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
discriminació lingüística
La professora de Terrassa discriminada per la Policia Nacional espanyola pot personar-se en el cas com a acusació particular

L'Audiència Provincial de Barcelona ha revocat les interlocutòries del Jutjat d'Instrucció de Terrassa, que només consideraven la professora com una testimoni, no com a perjudicada, i ara admet que es personi com a acusació particular en la causa per falsedat documental contra els dos agents

05/08/2025 Llengua
L'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó a Plataforma per la Llengua i permetrà que la professora de Terrassa discriminada a la Comissaria de la Policia Nacional espanyola de la ciutat per parlar en català pugui personar-se en el cas com a acusació particular. L'entitat havia denunciat els agents que l'havien coaccionada i detinguda, amb el pretext de la Llei Mordassa, al Jutjat d'Instrucció de Terrassa, per quatre delictes; però després d'obrir diligències, el jutjat havia decidit continuar el procediment només per dos delictes de falsedat documental i limitar la presència de la víctima a la condició de testimoni.

Després de diferents recursos, finalment, l'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó a la defensa de la víctima i li permet personar-se en el procediment com a acusació particular en la causa per falsedat en document públic contra els dos agents que van multar la professora per uns fets falsos. Plataforma per la Llengua ha donat suport des del primer moment a la professora, que va ser discriminada per parlar en català a la comissaria el març del 2022. L'entitat ha impulsat una moció de suport al ple de l'Ajuntament de Terrassa, ha organitzat diverses concentracions al carrer per donar-li suport i ha fet públic el cas amb uns àudios que demostren com els agents la van humiliar abans de detenir-la. A més, l'entitat li ha facilitat la defensa legal (i n'ha coordinat l'estratègia) i l'ha acompanyada en la presentació de la denúncia contra els agents per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral.

La professora va ser detinguda, acusada, falsament, de no identificar-se i va ser sancionada per la policia 

Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent es va desplaçar a la comissaria per renovar el DNI i el passaport, i per tramitar les cartes d'invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l'estranger. En arribar, un primer agent li va dir que només li podrien renovar el DNI perquè només tenia una citació i, quan ella li va respondre, li va exigir que parlés en castellà: "Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya". La professora no s'hi va oposar, però cada vegada que tornava a parlar en català de manera espontània, el policia li exigia que canviés al castellà. Després de fer-se el DNI, amb algun petit problema, i de sortir de la comissaria, amb el permís d'una funcionària, per fotocopiar els passaports dels pares, un altre agent de policia, diferent de l'anterior, no només no la va fer deixar entrar, sinó que li va exigir que li parlés en castellà. Quan la professora es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè parlés en castellà amb el seu company, perquè, tot i que, segons va dir, ell havia nascut a Eivissa i sabia parlar català, el seu company no en sabia. Aquest tercer agent, que estava acompanyat per algun policia més, també va intentar convèncer-la perquè tornés un altre dia amb una altra citació. Aleshores, l'agent que no l'havia deixada entrar va demanar-li que digués en castellà l'hora de la citació i, després que ella hi accedís, va dir, amb sarcasme i en castellà: "Molt bé. Si és molt fàcil, oi?"

La reacció de la ciutadana va ser expressar que "aprendre idiomes és una cosa bona" i que "com a funcionari, aniria bé que ho fes"; això va fer enfadar l'agent, que va amenaçar de sancionar-la. Com que ella va explicar que ho estava gravant tot per tenir una prova de la discriminació, la van deixar entrar perquè acabés de tramitar les cartes d'invitació. Tanmateix, quan se n'anava, després de lamentar-se que els agents no sabessin català, l'agent que abans li impedia tornar a entrar a la comissaria, li va agafar el mòbil i la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia". L'agent va explicar que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que no era veritat, però que constituïa un altre delicte, i per això se la van emportar a l'interior de la comissaria, per denunciar-la. Per fer-ho es van valdre de la Llei orgànica 4/2015, l'anomenada «Llei Mordassa», i la van acabar sancionant per dues infraccions: una de lleu, amb una multa de 100€ per faltar al respecte als agents de l'autoritat, i una altra de greu, amb una multa de 601€, per negar-se a identificar-se.   
Valora
etitesa, inanitat  i inutilitat tan gran que davant dels seus nassos tothom traficava i s’enriquia amb la pandèmia i ell ni s’ho ensumava.

No sé quina de les dues possibilitats és pitjor. Però el fet és que l’abassegadora presència política i econòmica del psoe a Catalunya, en contrast amb el País Valencià i les Illes, on el pp/vox fa de les seves, atorga un valor i una dimensió extra que fan del polític Illa un personatge a preservar i protegir en interès del psoe, de l’Estat espanyol i de la monarquia. Si Illa trontolla, el psoe de les espanyes no té on agafar-se i s’ensorra; ni tan sols els bascos amb els seus estira-i-arronsa compensarien  la pèrdua d’influència a Catalunya, el desaprofitament de la clau de la caixa autonòmica, per més espoliada que estigui aquesta caixa. De manera que queda clar que el polític Illa per al psoe i per a la monarquia borbònica és la clau, ara mateix,  de l’espanyolització de Catalunya, el fre imprescindible als anhels del primer d’octubre del 2017 que volen extingir com sigui;  per això li atorguen hores i hores de televisió “al govern de tothom”, conxorxes discretes a la Moncloa per tractar el cas Cerdàn, els altres contenciosos amb Erc i afers espinosos com el finançament “singular i plural” a la vegada, l’espoliació del patrimoni cultural de Sixena ( salvat i protegit al MNAC) , el tractament dels migrats amb unes lleis d’estrangeria que caldria derogar, l’ús arbitrari de la llei d’amnistia i la rebel·lió del poder judicial i, en general el clima de cop d’estat - de nova generació, sense tancs a la vista-  que es respira a l’estat espanyol.L’exministre Illa, juntament amb el potinejament  que va permetre l’alcaldia de Barcelona per un altre cap de brot del psoe són les dues perles cultivades que donen suport a la monarquia i a l’espanyolitat contra els anhels del primer d’octubre de 2017; la resta és peccata minuta: un batlle, ex de ciudadanos a Tarragona, dues batllies importants per al pp a Badalona i Castelldefels i l’independentisme institucional - molt desorientat i sense projecte de lideratge, de moment, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, donant la cara antimonàquica i popular  sobretot a les comarques nord-orientals, on el borbó gairebé no gosa aparèixer si no és acompanyat de la força bruta.

Queda el poble organitzat i conscienciat, ja sigui la força pagesa, ja sigui les associacions de defensa del territori- de terra endins i de la costa-, ja sigui la defensa del patrimoni cultural, ja sigui la lluita contra la xenofòbia i el racisme, ja sigui la xarxa popular que, sense descans,  usa per a tota la llengua catalana, ja sigui la defensa dels serveis educatius, sanitaris i socials per a tothom.

Tot aquest conjunt és el nucli clau del moviment d’alliberament nacional i hem de tenir clar que descabdellar el govern Illa és una prioritat patriòtica, que no s’hi valen contemplacions ni ajornaments.

', ), 9 => array ( 'id' => '58512', 'rate' => '1', 'date' => ' 23/07/2025 ', 'url' => '/2025/07/la-llista-de-la-dignitat-58512', 'title' => 'La llista de la Dignitat', 'subtitle' => 'Ramon Piqué, Guillem Pallejà, Agustí Alcoberro, Francisco Garrobo, Carme Travesset, Enric Leira, Carles Garcia Solé, Carles Castellanos, Felipe Moreno, Xènia García, Carles Vallejo, José Plaza, Fredi Bentanachs, Matilde Aragó, Antonia García, Carlota Falgueras, Angela Vinent, Mercè Amor, Jaume Palau, Roser Pineda, Albert Font, Joaquim Auladell, Ramon Majó, Leopold Estapé, Alpe Conceptes, Tània Navarro, Blanca Serra, Josep Almeda, Marcel Casellas, Antonio Silva, Quim Boix, Joan Soler, Pere Comellas, Jordi Muñoz, Jordi Delgado, Lluís Cabrera, Teresa Lecha, Joan Ballvé, Roger Umpiérrez, Josep Andreu, Fèlix Martí, Pep Martinez, Maribel Ferrándiz, Josep Ferrándiz, Antoni Serrano, Jordi Solé Camardons, Teresa Ferran Baltà, Angels Rabadà, Joan Bové, Milagros Valles Villanueva, Agustí Barrera, Gregori Font a través d’Aleix Font, Mireia Comas, Teresa Alabèrnia, Montse Clavé, Genoveva Munell, Joan Martínez Martínez, Ricard de Vargas, Júlia Martí, Josep Maria Pi, Pep Bel, Enric de Vilalta, Jaume Paradís, Núria Casals Pérez, Miquel Dídac Piñero, Assumpta Cabré, Josep Anton, Paqui García Lorite, Antonio Rodríguez Avellaneda, Lena Sellés, Joan Mateu, Joan Mateu Martínez, Ramon Morales, Salvador Martínez Manent, José Orive, Manel Delgado, Lluís Llach, Octavi Montagut, Joan Sala i Fainé, Pere Font, Josep Molins Casas, Montse Milà, Carles Sastre, Victor Ligos, Nuria Ballart, Francesc Soler Amigó, Alfons Bech, Caterina Ferré, Francesc Martinez López, Carles Prieto Caballé, Isabel Moga, Pepa Palacio, Rosa Maria Fernández Sansa, Gemma Cuscó, Isidor Boix, Pablo Morales, Carles Miquel Jacobo, Manel Navarro, Antoni Montserrat, Jordi Llobet, Joan Suqué, Roger Lapuente, Núria Aleu, Pep Muste, Jordi Domingo, Robert Ramos, Jaume Costa Carreras, David Minoves (Ciemen), Isona Passola (Ateneu Barcelonès), Emili Xalaux (ACAT), Esther Madrona (Ajuntament Sant Cugat), Francesc Sendil (Gremi Revenedors), Montserrat Cervera i Victòria Moreno (Ca la Dona), Judith Juanix (Lobby Trans), Salvador Coll (AMI), Maria Rosa Borràs i Jordi Carbonell a través d’Oriol Carbonell, Miguel Núñez a través de Carles Sales, Gregorio López Raimundo a través d’Enric Majó, Jordi Conill a través d’Antoni Batista, Josep M. Soler a través d’Agustí Soler, Miquel Morera a través de Xavier Vernetta, Lluís M. Xirinacs i Quico Pi de la Serra a través de Manel Barceló, Soledad Real a través de Núria Salamé, Lola López a través de Marina Bernabé, Guillem Padilla a través de Miquel Àngel Padilla, Ramon Llorca a través de Roger Llorca, Maria Rosa Borràs a través d’Antoni Montserrat, Montserrat Tarragó a través de Maria Jesús Lleonart, Mavis Bacca a través de Toni Strubell i Carme Sansa, Carmen González a través de Maria Favà, Manel Martínez Arcos a través de Pilar Rebaque, Maria Teresa Sol a través de Jordi Mateu, Joan Busquets a través de Joan Vinuesa, Victòria Pujolar a través d’Araceli Bruch, Joaquim Ramis a través de Ton Ramis, Antoni Borràs a través de Laura Borràs, Enric Pedrosa a través de Maria Carme Martinez, Marià Cabutí a través de Sebastià Martinez Ramos, Núria Masafrets a través de Victor Ligos, Llibert Cuatrecasas a través de Guiomar Amell i Isabel López, Tomàs Cueva, Helios Babiano, Maria Rosa Borràs i Joaquina Dorado a través de Pepa Arenós.', ), ), ); ?>
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid