Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Habitatge
Acció d'Endavant denunciant un nou ‘hotel encobert’ al Fort Pienc en plena onada gentrificadora

L’edifici d’Archie Living ofereix pisos de 3.000 € mensuals amb serveis hotelers per a estrangers rics. L’acció serveix per engegar la campanya “Habita el barri, batallem Barcelona” sota el concepte de no vivim del turisme, el turisme viu de nosaltres

05/08/2025 Drets i Llibertats

Aquesta darrera setmana Endavant Barcelona ha assenyalat el bloc turístic Archie Living, al barri del Fort Pienc, com a símbol del model de ciutat del PSC i de la gentrificació salvatge que pateix Barcelona. Un edifici on es cobren més de 3.000 euros mensuals per pisos de lloguer de temporada situat a l’Eixample, un dels barris més afectats per la gentrificació i l’explotació turística: desnonaments invisibles, desaparició del teixit comunitari, retrocés del català i preus fora de l’abast de la majoria. L’acció ha servirt per donar el tret de sortida a la campanya “Habita el barri, batallem Barcelona” d’Endavant.

El cas d’Archie Living és paradigmàtic. Construït sobre un solar del barri, originàriament projectat com a hotel, el pla va derivar el 2015 cap a un model d’“hotel encobert” quan es va suspendre la concessió de llicències turístiques. Conren Tramway va adquirir el solar i, veient que ja no s’hi podia fer un hotel, va decidir fer un hotel encobert.

En un sol edifici hi trobem la fotografia de la Barcelona del PSC: un solar del barri transformat en un hotel encobert amb piscina de luxe, rooftop parties i servei d’habitacions, construït sobre les restes arqueològiques del Rec Comtal, amb habitacions de màxim 12 mesos d’estada i de més de 3.000 euros cada pis. Tot això, mentre a l’Eixample s’han registrat fins a 4.000 desnonaments invisibles i l’expulsió estimada de més de 10.000 veïnes fins al 2024.

Aquest fenomen no és casual ni espontani. És el resultat directe d’un model de ciutat basat en el monocultiu turístic i la submissió als interessos del capital. L’Ajuntament de Barcelona, en mans del PSC, ha estat còmplice d’aquesta dinàmica, afavorint grans promotors immobiliaris com Conren Tramway, responsables directes de projectes de luxe com Archie Living, els futurs habitatges a Glòries (a més de 800.000 euros el pis), el 22@ o el projecte de la Mercedes al Bon Pastor. Un model que genera una ciutat pensada per a turistes i expatriats, amb l’expulsió de la classe treballadora i la destrucció del seu teixit veïnal, cultural i lingüístic. També implica una pèrdua progressiva de l’ús del català als barris i la seva folklorització, en el marc d’un procés d’espanyolització sostingut, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Valora
etitesa, inanitat  i inutilitat tan gran que davant dels seus nassos tothom traficava i s’enriquia amb la pandèmia i ell ni s’ho ensumava.

No sé quina de les dues possibilitats és pitjor. Però el fet és que l’abassegadora presència política i econòmica del psoe a Catalunya, en contrast amb el País Valencià i les Illes, on el pp/vox fa de les seves, atorga un valor i una dimensió extra que fan del polític Illa un personatge a preservar i protegir en interès del psoe, de l’Estat espanyol i de la monarquia. Si Illa trontolla, el psoe de les espanyes no té on agafar-se i s’ensorra; ni tan sols els bascos amb els seus estira-i-arronsa compensarien  la pèrdua d’influència a Catalunya, el desaprofitament de la clau de la caixa autonòmica, per més espoliada que estigui aquesta caixa. De manera que queda clar que el polític Illa per al psoe i per a la monarquia borbònica és la clau, ara mateix,  de l’espanyolització de Catalunya, el fre imprescindible als anhels del primer d’octubre del 2017 que volen extingir com sigui;  per això li atorguen hores i hores de televisió “al govern de tothom”, conxorxes discretes a la Moncloa per tractar el cas Cerdàn, els altres contenciosos amb Erc i afers espinosos com el finançament “singular i plural” a la vegada, l’espoliació del patrimoni cultural de Sixena ( salvat i protegit al MNAC) , el tractament dels migrats amb unes lleis d’estrangeria que caldria derogar, l’ús arbitrari de la llei d’amnistia i la rebel·lió del poder judicial i, en general el clima de cop d’estat - de nova generació, sense tancs a la vista-  que es respira a l’estat espanyol.L’exministre Illa, juntament amb el potinejament  que va permetre l’alcaldia de Barcelona per un altre cap de brot del psoe són les dues perles cultivades que donen suport a la monarquia i a l’espanyolitat contra els anhels del primer d’octubre de 2017; la resta és peccata minuta: un batlle, ex de ciudadanos a Tarragona, dues batllies importants per al pp a Badalona i Castelldefels i l’independentisme institucional - molt desorientat i sense projecte de lideratge, de moment, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, donant la cara antimonàquica i popular  sobretot a les comarques nord-orientals, on el borbó gairebé no gosa aparèixer si no és acompanyat de la força bruta.

Queda el poble organitzat i conscienciat, ja sigui la força pagesa, ja sigui les associacions de defensa del territori- de terra endins i de la costa-, ja sigui la defensa del patrimoni cultural, ja sigui la lluita contra la xenofòbia i el racisme, ja sigui la xarxa popular que, sense descans,  usa per a tota la llengua catalana, ja sigui la defensa dels serveis educatius, sanitaris i socials per a tothom.

Tot aquest conjunt és el nucli clau del moviment d’alliberament nacional i hem de tenir clar que descabdellar el govern Illa és una prioritat patriòtica, que no s’hi valen contemplacions ni ajornaments.

', ), 9 => array ( 'id' => '58512', 'rate' => '1', 'date' => ' 23/07/2025 ', 'url' => '/2025/07/la-llista-de-la-dignitat-58512', 'title' => 'La llista de la Dignitat', 'subtitle' => 'Ramon Piqué, Guillem Pallejà, Agustí Alcoberro, Francisco Garrobo, Carme Travesset, Enric Leira, Carles Garcia Solé, Carles Castellanos, Felipe Moreno, Xènia García, Carles Vallejo, José Plaza, Fredi Bentanachs, Matilde Aragó, Antonia García, Carlota Falgueras, Angela Vinent, Mercè Amor, Jaume Palau, Roser Pineda, Albert Font, Joaquim Auladell, Ramon Majó, Leopold Estapé, Alpe Conceptes, Tània Navarro, Blanca Serra, Josep Almeda, Marcel Casellas, Antonio Silva, Quim Boix, Joan Soler, Pere Comellas, Jordi Muñoz, Jordi Delgado, Lluís Cabrera, Teresa Lecha, Joan Ballvé, Roger Umpiérrez, Josep Andreu, Fèlix Martí, Pep Martinez, Maribel Ferrándiz, Josep Ferrándiz, Antoni Serrano, Jordi Solé Camardons, Teresa Ferran Baltà, Angels Rabadà, Joan Bové, Milagros Valles Villanueva, Agustí Barrera, Gregori Font a través d’Aleix Font, Mireia Comas, Teresa Alabèrnia, Montse Clavé, Genoveva Munell, Joan Martínez Martínez, Ricard de Vargas, Júlia Martí, Josep Maria Pi, Pep Bel, Enric de Vilalta, Jaume Paradís, Núria Casals Pérez, Miquel Dídac Piñero, Assumpta Cabré, Josep Anton, Paqui García Lorite, Antonio Rodríguez Avellaneda, Lena Sellés, Joan Mateu, Joan Mateu Martínez, Ramon Morales, Salvador Martínez Manent, José Orive, Manel Delgado, Lluís Llach, Octavi Montagut, Joan Sala i Fainé, Pere Font, Josep Molins Casas, Montse Milà, Carles Sastre, Victor Ligos, Nuria Ballart, Francesc Soler Amigó, Alfons Bech, Caterina Ferré, Francesc Martinez López, Carles Prieto Caballé, Isabel Moga, Pepa Palacio, Rosa Maria Fernández Sansa, Gemma Cuscó, Isidor Boix, Pablo Morales, Carles Miquel Jacobo, Manel Navarro, Antoni Montserrat, Jordi Llobet, Joan Suqué, Roger Lapuente, Núria Aleu, Pep Muste, Jordi Domingo, Robert Ramos, Jaume Costa Carreras, David Minoves (Ciemen), Isona Passola (Ateneu Barcelonès), Emili Xalaux (ACAT), Esther Madrona (Ajuntament Sant Cugat), Francesc Sendil (Gremi Revenedors), Montserrat Cervera i Victòria Moreno (Ca la Dona), Judith Juanix (Lobby Trans), Salvador Coll (AMI), Maria Rosa Borràs i Jordi Carbonell a través d’Oriol Carbonell, Miguel Núñez a través de Carles Sales, Gregorio López Raimundo a través d’Enric Majó, Jordi Conill a través d’Antoni Batista, Josep M. Soler a través d’Agustí Soler, Miquel Morera a través de Xavier Vernetta, Lluís M. Xirinacs i Quico Pi de la Serra a través de Manel Barceló, Soledad Real a través de Núria Salamé, Lola López a través de Marina Bernabé, Guillem Padilla a través de Miquel Àngel Padilla, Ramon Llorca a través de Roger Llorca, Maria Rosa Borràs a través d’Antoni Montserrat, Montserrat Tarragó a través de Maria Jesús Lleonart, Mavis Bacca a través de Toni Strubell i Carme Sansa, Carmen González a través de Maria Favà, Manel Martínez Arcos a través de Pilar Rebaque, Maria Teresa Sol a través de Jordi Mateu, Joan Busquets a través de Joan Vinuesa, Victòria Pujolar a través d’Araceli Bruch, Joaquim Ramis a través de Ton Ramis, Antoni Borràs a través de Laura Borràs, Enric Pedrosa a través de Maria Carme Martinez, Marià Cabutí a través de Sebastià Martinez Ramos, Núria Masafrets a través de Victor Ligos, Llibert Cuatrecasas a través de Guiomar Amell i Isabel López, Tomàs Cueva, Helios Babiano, Maria Rosa Borràs i Joaquina Dorado a través de Pepa Arenós.', ), ), ); ?>
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid