Habitatge
Acció d'Endavant denunciant un nou ‘hotel encobert’ al Fort Pienc en plena onada gentrificadora

L’edifici d’Archie Living ofereix pisos de 3.000 € mensuals amb serveis hotelers per a estrangers rics. L’acció serveix per engegar la campanya “Habita el barri, batallem Barcelona” sota el concepte de no vivim del turisme, el turisme viu de nosaltres

05/08/2025 Drets i Llibertats

Aquesta darrera setmana Endavant Barcelona ha assenyalat el bloc turístic Archie Living, al barri del Fort Pienc, com a símbol del model de ciutat del PSC i de la gentrificació salvatge que pateix Barcelona. Un edifici on es cobren més de 3.000 euros mensuals per pisos de lloguer de temporada situat a l’Eixample, un dels barris més afectats per la gentrificació i l’explotació turística: desnonaments invisibles, desaparició del teixit comunitari, retrocés del català i preus fora de l’abast de la majoria. L’acció ha servirt per donar el tret de sortida a la campanya “Habita el barri, batallem Barcelona” d’Endavant.

El cas d’Archie Living és paradigmàtic. Construït sobre un solar del barri, originàriament projectat com a hotel, el pla va derivar el 2015 cap a un model d’“hotel encobert” quan es va suspendre la concessió de llicències turístiques. Conren Tramway va adquirir el solar i, veient que ja no s’hi podia fer un hotel, va decidir fer un hotel encobert.

En un sol edifici hi trobem la fotografia de la Barcelona del PSC: un solar del barri transformat en un hotel encobert amb piscina de luxe, rooftop parties i servei d’habitacions, construït sobre les restes arqueològiques del Rec Comtal, amb habitacions de màxim 12 mesos d’estada i de més de 3.000 euros cada pis. Tot això, mentre a l’Eixample s’han registrat fins a 4.000 desnonaments invisibles i l’expulsió estimada de més de 10.000 veïnes fins al 2024.

Aquest fenomen no és casual ni espontani. És el resultat directe d’un model de ciutat basat en el monocultiu turístic i la submissió als interessos del capital. L’Ajuntament de Barcelona, en mans del PSC, ha estat còmplice d’aquesta dinàmica, afavorint grans promotors immobiliaris com Conren Tramway, responsables directes de projectes de luxe com Archie Living, els futurs habitatges a Glòries (a més de 800.000 euros el pis), el 22@ o el projecte de la Mercedes al Bon Pastor. Un model que genera una ciutat pensada per a turistes i expatriats, amb l’expulsió de la classe treballadora i la destrucció del seu teixit veïnal, cultural i lingüístic. També implica una pèrdua progressiva de l’ús del català als barris i la seva folklorització, en el marc d’un procés d’espanyolització sostingut, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.