Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La ‘llista cívica’ i altres errors
05/12/2022 Carles Castellanos

En situacions de dificultats per al moviment és important mantenir el cap clar i no deixar-se portar per les simplificacions, les dèries personals o les ambicions individuals.

Jo he estat criticant, durant anys, el paper negatiu (o insuficient) que han tingut, en l’evolució de l’independentisme, els partits polítics institucionals i les institucions autonòmiques espanyoles (com la Generalitat de Catalunya i d’altres Autonomies dels Països Catalans). I he fet esment de la funció que han de tenir, en tot moment, les opcions independentistes sense excloure la possibilitat de noves opcions o llistes com la que ara es vol impulsar; però les noves opcions no poden néixer repetint errors del passat.

La llista cívica. Funció i contradiccions
Els partits institucionals han comès molts errors prou coneguts que, aquí -ara- no descriuré en detall, els més importants dels quals han estat culpa de la manca de reflexió política i de confondre els interessos dels votants amb els interessos personals dels polítics.

Doncs, ara, ens trobem en un cas paradoxal en què les persones que es presenten com a regeneradors de l’espai polític independentista poden posar en crisi l’ANC forçant a concentrar tota l’acció d’aquesta organització (que ha estat protagonista al llarg de les mobilitzacions independentistes i suprapartidistes, durant anys) en funció dels interessos particulars d’uns quants. L’error és de l’alçada d’un campanar i està portant l’ANC a un perill seriós de divisió interna i, fins i tot, de crisi de continuïtat com a moviment ampli.

L’independentisme no se’n sortirà perquè un grapat de persones entrin al Parlament (en la perspectiva més optimista). I menys si tenen la miopia de no veure les contradiccions de la seva actuació, com ho és l’abús i la manipulació de l’ANC en profit propi; i també el resultat, potser no volgut pels més honestos, però evident, de donar ales a persones mogudes, en casos molt coneguts, per l’ambició personal o simplement per pulsions de caire personalista.

“Cap geperut no es veu el gep”, diem. Hem d’evitar aquesta mena d’errades elementals. Hem d’evitar que una idea que és legítima, com ho és la iniciativa d’impulsar una llista cívica suprapartidista, es converteixi en els fets i en les maneres d’actuar, en una opció partidista ella mateixa, de conseqüències negatives i sense perspectives de regeneració del nostre moviment. I cal, sobretot, preservar l’ANC de l’individualisme i de l’oportunisme; i frenar aquests errors, ara que encara hi som a temps.

Primer de tot: enfrontar ara el greu error d’ERC contra la mobilització popular

El perill d’un possible error greu d’alguns dels promotors de la llista cívica no ens ha de fer oblidar un error previ i molt important, que és el promogut per ERC (avui al govern de la Generalitat de Catalunya en solitari), que és la modificació del codi penal espanyol de manera que es facilita l’actuació repressiva contra les mobilitzacions populars.

L’excusa és la desaparició del suposat delicte de sedició (inexistent en les legislacions europees democràtiques) un fet que podria jugar a favor dels interessos d’ERC i el nombre limitat de represaliats institucionals seus, però que perjudicaria, tal com ha estat redactat, els més de 4000 represaliats per mobilitzacions populars; una transformació legislativa espanyola que amenaça qualsevol mobilització popular que pogués tenir repercussió en les formes de dominació política i d’ocupació del nostre país per l’Estat espanyol. El nyap legal és més que una simple equivocació: és vendre la capacitat de mobilització del moviment independentista i del moviment popular en general, a interessos espuris d’un partit polític llançat a una cursa desenfrenada d’oportunisme de baix sostre.

Aquesta legislació contrària a la mobilització popular no pot ser acceptada de cap de les maneres perquè no ens hi juguem només el futur de l’independentisme sinó també la possibilitat de viure en un entorn mínimament democràtic. És una porta oberta al despotisme més descarnat que l’estat espanyol mirarà d’aprofitar a fons contra nosaltres, si s’arriba a aprovar.

- No a la modificació del codi penal espanyol contra les mobilitzacions populars.
- Tothom a la convocatòria de l’ANC al Pla de Palau, de Barcelona, el dia 6 de desembre, a les 12 del migdia.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid