Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Catalunya rebaixada

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 5 d'octubre de 1977, a la secció "Al servei d'aquest poble"

14/01/2024 El fil roig
Lluís M. Xirinacs Lluís M. Xirinacs

Diumenge passat, Verde Aldea, en la seva crònica d'un parlamentari, diu tot allò que jo pensava, diu coses que jo havia insinuat ja abans i que no he arribat a dir clarament per mor de provocar dissensions en uns moments necessitats de la màxima unió. Però ja està dit i ben dit. L'autogovern català s'ha rebaixat i algun partit hi ha guanyat posicions. Suàrez oferia més a canvi de marginar partits dels treballadors i ara tenim menys, però més control obrer de la Generalitat. Aquesta és la qüestió, la difícil qüestió.

No crec que es pugui fer un judici de mala intenció anticatalana d'un o altre partit. Es tracta d'un problema de concepció política. ¿Què és Catalunya: l'estructura constitucional dels decrets o les forces polítiques que manaran d'acord amb aquestes estructures? Si Catalunya és l'estructura, hi hem perdut. No tindrem tanta llibertat com oferia Suàrez al principi. Si Catalunya és les forces polítiques, hi hem guanyat. La classe treballadora, que, de bon tros és la més abundosa, estarà més ben representada en aquesta estructura raquítica.

Amb vista a les eleccions municipals, això que ha passat afavorirà resultats populars i frenarà Suàrez dins de Catalunya. Amb vista al futur Estatut, la rebaixa pot resultar contraproduent; pot provocar rebaixes de les lleis futures en un període constituent excepcional en el qual tot esforç per aconseguir més és poc. En vista de la precària situació actual referent a la consolidació democràtica, l'intent d'afiançar un predomini de les esquerres a Catalunya a nivell de Generalitat i d'ajuntaments és un joc molt arriscat. Sembla que no entra en els plans americans de democratització d'Espanya. No entra en els plans de la NATO, ni dels qui manen ara a Europa. I no parlem dels plans de l'oligarquia espanyola.

Aquells, que han demostrat tant de seny a l'hora de la legalització de llurs partits, que pensin què cal fer en aquesta hora d'actuació d'aquests mateixos partits.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina


Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid