Sóc a Ginebra, seu tradicional de l'entesa entre les nacions, invitat per la delegació catalana del Consell Mundial de la Pau. Celebra una conferència internacional contra la bomba de neutrons i participa qualificadament en la conferència de les organitzacions no governamentals sobre el desarmament. Aquesta darrera conferència es fa per contribuir a la reeixida de la pròxima sessió especial de l'Assemblea General de les Nacions Unides, consagrada al desarmament.
El president del Consell Català de la Pau és Ricard Salvat. El president del Consell Espanyol de la Pau és Juan Antonio Bardem. A Ginebra, el Consell Català hi ha enviat Maria Josep Gómara, i el Consell Espanyol el basc Esteban Eguren. I el Consell Català ha volgut que no hi manqués la presència d'un parlamentari representant de l'Entesa dels Catalans. I ací em teniu.
El Consell Mundial de la Pau és d'inspiració soviètica, tot i que en els darrers temps els grups eurocomunistes malden per convertir-lo en una institució representant del més ample ventall de tendències. L'any 1975, quan jo era a la presó, aquest consell fou sensible a la meva lluita per la pau a l'Estat espanyol i em distingí amb la medalla del vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Tinc ara l'ocasió d'agrair-los aquest gest que m'encoratjà tant en moments difícils.
És interessant que els catalans participem en reunions d'aquesta mena a nivell mundial. Cada vegada hi ha més interdependència en el món, i si no sabem sortir del niu acabarem sent, tots plegats, uns provincianets irresponsables, el destí dels quals es decideix sense cap participació dels interessats.
Cada Estat té una representació en el Consell Mundial. La lluita dels catalans, dintre el Consell Mundial, ha estat d'aconseguir la presència i reconeixement de Catalunya, com a tal, en el Consell. Recordem que era l'única nació sense Estat reconeguda en la III Internacional Comunista. En la celebració de l'Assemblea del Consell Mundial de la Pau a Varsòvia, amb una ampla i pluralista delegació de l'Estat espanyol, la delegació catalana parlà en la seva pròpia llengua. Així Catalunya va conquerint el seu lloc en el reconeixement i respecte per part dels altres pobles del món. El Consell Mundial també accepta la representació pròpia del Quebec francòfon, a part de la representació del Canadà. Els soviètics estan més preparats que no altra gent per a aquesta mena de reconeixements.
En l'apartament de l'hotel on sojornem hem trobat un detall amable. Penjats en la paret hi ha dos escuts de fusta policromada a l'estil suís. En un figuren uns castells i al damunt la corona comtal de Castella. Al peu hi posa «Valladolid». En l'altre figuren les quatre barres catalanes sota la corona comtal de Barcelona i al peu posa «Catalunya».
Evidentment, Catalunya està per la pau.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
