En una roda de premsa celebrada avui a Bilbao, representants dels principals agents socials a favor del català, el gallec, l'asturià i l'aragonès han anunciat la seva adhesió a la manifestació convocada per Euskalgintzaren Kontseilua per dissabte, a més de donar a conèixer les agressions que estan patint contra la normalització en làmbit de les seves llengües.
En la comparecencia han estado presentes, por parte gallega, Marcos Maceira presidente de A Mesa pola Normalización Lingüística; por parte catalana, Elena Jimenez responsable internacional de Òmnium Cultural, Anna Oliver presidenta de Acció Cultural del País Valencià, Joan Miralles presidente de Obra Cultural Balear, Andreu Carapuig representante de Escola Valenciana; y por parte asturiana, Natalia Suárez Ríos portavoz de Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana e Iván Llera presidente de Iniciativa pol Asturianu. Las asociaciones Plataforma per la Llengua a favor del catalán y Nogará-Religada favor del aragonés también han mostrado su adhesión y acudirán a la manifestación.
La declaració conjunta ha estat consensuada entre tots els agents implicats. El gallec Marcos Maceira ha estat l'encarregat de llegir la versió en castellà, i la secretària general d'Euskalgintzaren Kontseilua, Idurre Eskisabel, a basc. Segons ha explicat el president d'A Mesa, han demanat l'adhesió d'associacions gallegues del País Basc: Fato Cultural Castelao de Pasaia. Centre Gallec de Laudio, Associació Cultural Rosalia de Castro de Barakaldo i Penya Esportivista Anduriña . A continuació, cada representant ha explicat en el seu idioma la situació en què es troben i els obstacles i agressions que estan patint en els processos de normalització respectius.
DECLARACIÓ CONJUNTA
«Davant l'ofensiva»
El dret a viure en la llengua pròpia és un dret humà que se li nega, a l'Estat espanyol, a milions de ciutadans i ciutadanes amb impediments de tota mena per viure i fer-la servir en els serveis de tota mena: salut, comercials, administratius o tràmits judicials.
L'escrutini a què és sotmès qualsevol avenç en la presència i disposició de les llengües diferents de l'espanyol en tots els àmbits de la vida social, en el procés de normalització lingüística, contrasta amb la inacció en l'aplicació i la concreció de les escasses normes que les emparen, incloent acords com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o tractats internacionals com la Carta Europea de les Llengües.
Assistim a una altra ofensiva encapçalada pel poder judicial, arrogant en la seva incapacitat per conèixer i fer servir les nostres llengües, i que s'atribueix la capacitat exclusiva de decidir on, com, quan i perquè han d'existir, retallant conquestes democràtiques per a la igualtat aconseguides amb gran suport i demanda social.
Davant aquesta ofensiva només tenim la voluntat democràtica i col·lectiva que manté vius els nostres idiomes. No podem permetre que guanyin als tribunals el que són incapaços de guanyar als nostres pobles. Necessitem avançar més, amb passos polítics ferms i decidits per eliminar totes les discriminacions, tots els límits, coaccions i ingerències i assegurar la vida amb llibertat, igualtat i justícia a les nostres llengües.
