La Unió Europea sempre ha tractat Israel com a soci estratègic a nivell econòmic, sense exercir cap mena de pressió política per a que Israel respecti els drets humans del poble palestí. És més, el mateix dia que Israel donava 24h a la població civil del nord de Gaza (més d’1 milió de persones) per abandonar les seves cases sota amenaça de mort, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Leyen, i el president israelià, Benjamin Netanyahu, es reunien a Israel en un gest de suport europeu al govern sionista.
Ja no hi ha màscares; han caigut. L’Unió Europea està al costat de l’estat colonial sionista israelià. L’estat que massacra la població palestina des de 1948. L’Estat que està bombardejant amb fòsfor blanc (considerat crim de guerra en zones de població civil) de forma indiscriminada a la Franja de Gaza. L’Estat que ha llançat atacs sense miraments contra escoles i hospitals. L’Estat que ha tallat deliberadament l’electricitat, l’aigua i l’entrada de subministraments essencials, provocant l’apagada de Gaza. L’Estat que ha arrasat barris sencers de veïnes en el que és un exemple de càstig col·lectiu.
Però aquell mateix dia els carrers no callaven; i les xarxes socials tampoc ho feien. La població civil de ciutats de tot el món ens aixecàvem contra el genocidi a Gaza. Cridàvem que ja n’hi havia prou. I avui seguim fent-ho. En els futurs llibres d’història sortirà la foto de Von Der Leyen i Netanyahu donant-se la mà per il·lustrar que Europa va permetre, justificar, avalar i finançar el genocidi a Gaza. I a casa nostra, què? Què els haurem d’explicar als nostres fills i filles? Que el nostre govern va callar en un silenci còmplice quan tot això passava? Que el nostre govern després va dir que ningú ho va veure fins que ja era massa tard? Diem no en el nostre nom; prou complicitat amb Israel.
Ahir ens informaven que l’Ajuntament de Barcelona havia rebut un missatge del seu interlocutor a l’Ajuntament de Gaza, Mohammed Al-Shaqra, que deia “No sabem si podrem mantenir-nos en contacte els propers dies, així que digueu de nosaltres a les generacions vinents, si ja no existim, que bonic i encantador que era el poble de Palestina i com estava afiliat a la seva terra i causa”. Aquests missatges no han deixat d’arribar. En Raji Sourani, portaveu del PCHR (el Centre Palestí pels Drets Humans), ens escrivia dient “Siusplau, feu el que pugueu. Et necessitem a tu i a totes les persones lliures que creuen en la llibertat i en la dignitat de les persones”. Aquests missatges ens recorden que els que avui ens trobem aquí som la seva veu; tenim la responsabilitat d’explicar-ho al món.
Avui els bombardejos sobre Gaza son constants, no cessen, en el que està esdevenint un extermini televisat i en directe. Alhora, més de 300.000 soldats israelians esperen les ordres per una invasió terrestre després de dies de bombardejos contra barris sencers a la Franja de Gaza. En moments de tanta propaganda és important que veiem el context i les arrels i causes del que s’anomena ‘violència’. Lamentem totes les vides perdudes i cal anar a l’arrel de la violència: és Israel qui té assetjada Gaza des de fa 16 anys per terra, mar i aire. Israel està bombardejant un territori de 360km2 on la població no té on anar; no té on amagar-se; no hi ha refugi possible. Israel també ha bombardejat la frontera de Rafah, amb Egipte, impedint que hi entri menjar ni medicaments.
A Cisjordània, Israel du a terme una ocupació militar sobre tota la població, on els colons israelians armats gaudeixen de total impunitat per cometre actes criminals contra la població palestina de forma continuada, en una intensificació de la violència des dels últims mesos. El ministeri de l’interior israelià va anunciar que repartirà metrelladores M16 als colons de Cisjordània, facilitant el terreny per una massacre més. Al territori del 48 les palestines que hi viuen tenen més de 60 lleis en contra seva; hi viuen com a ciutadanes de segona; veuen els seus drets vulnerats de forma constant, reiterada i sistemàtica. Israel és l’únic Estat que no ha implementat ni una de les resolucions de les Nacions Unides, que ja en són milers. No només no assumeix responsabilitats sinó que desobeeix les seves obligacions com a “poder ocupant”, vulnerant sistemàticament la quarta convenció de Ginebra, concretament l’article 27 que fa referencia a l’obligació de l’estat ocupant per protegir a la población civil.
S’està duent a terme un genocidi contra el poble palestí. Israel vol destruir tota la Franja de Gaza i ho està fent de forma impune; i el món n’és testimoni. Davant aquests fets, cal recordar el que deia Rami El Hanan, integrant de l’organització The Parents Circle, que uneix a famílies palestines i israelianes en una mateixa causa: “Israel només acceptarà subscriure un pacte de pau quan s’adoni que el preu de no tenir pau és més alt que el de tenir-la”.
Si volem estar al costat correcte de la història tenim la responsabilitat i hem d’alçar la veu, sortir al carrer i exigir a la Unió Europea que actuï i utilitzi tots els mecanismes possibles per aïllar Israel i sancionar l’estat colonial i d’apartheid fins que les palestines puguin viure en llibertat i dignitat a la seva terra!
Demanem a la comunitat internacional i a les institucions públiques del nostre país que prenguin mesures immediates i significatives per posar fi a la inhumana agressió israeliana contra la població de Gaza i, així, protegir la vida dels civils. Exigim que es respecti el dret internacional.
OSONA ESTÀ AMB PALESTINA. PROU COMPLICITAT AMB ISRAEL! VISCA PALESTINA LLIURE!
Vic, 14 d’octubre de 2023
