La Carla Costa, educadora social i activista d’esquerres, ahir es va negar a declarar en un judici en què la fiscalia demana per a ella dos anys i mig de presó, acusada de “desordres públics” arran de les protestes postsentència a Girona. La fiscalia també li demana 34.152, 25 euros.
Resulta indignant comprovar l’absència física dels qui van ser jutjats pel Suprem espanyol. Certament evidencia que hi ha represaliats de primera i de segona. És així com retornen la solidaritat dels qui es van mobilitzar contra la seva repressió? No poden fer ni un comunicat conjunt de suport? Potser no és tan estrany; molts d’aquells represaliats que la Carla defensava en les protestes, davant dels jutges van diluir la seva responsabilitat tot dient que el referèndum era només un acte simbòlic, tot llevant-li la legitimitat que ja tenia de fet justament per la participació massiva de la ciutadania, és a dir, que ja no els pertanyia per a poder-lo rebregar davant els jutges espanyols.
I el més trist de tot, sabent que la persecució de la llengua catalana és una de les causes per les quals volem la independència, ells renuncien a parlar en català durant el judici. Res més antipedagògic per ensenyar a Espanya i al món sencer com Espanya tracta la nostra llengua. I no puc acabar sense esmentar la col·laboració activa d’una part dels mateixos represaliats en l’elaboració de lleis repressives espanyoles que afecten principalment les protestes que es fan des del carrer, com és el cas de la Carla Costa. La persecució repressiva contra persones que es mobilitzen justament per la solidaritat i contra la repressió política, que són el més digne que tenim com a poble. Carla, presidenta!
