Ha estat interessant d'observar què ha anat passant immediatament després de les eleccions autonòmiques i municipals del passat 28 de maig. En aquestes eleccions, la victòria del PP va ser més que clara: meridiana. També vàrem poder observar, pertot arreu (excepte, ben clarament, a Euskadi i a Galícia) l'aparició de Vox amb força. (Per alguna raó que se m'escapa, els periodistes s'entesten a dir que el PP, on no té majoria absoluta, necessitarà Vox per governar, cosa que trob totalment absurda, perquè el PP pot governar còmodament en minoria, tret que l'extrema esquerra i l'extrema dreta s'aliïn en contra seua). I el fracàs de l'esquerra es va produir més que no per una gran davallada del PSOE per la quasi desaparició (desaparició total a molts llocs) de Podem (o d'Unidas-Podemos, segons marca i espai). A les Illes Balears, si en fixam en el Parlament, els socialistes han resistit relativament bé, i Més per Mallorca i Més per Menorca han repetit resultats. A Eivissa, l'única representació insularista continua sent la d'Ara Eivissa a l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, gràcies a la pedra picada i a la bona feina realitzada per Josep A. Prats.
Després de les eleccions (i aquesta resulta per mi la part més preocupant), hem vist poca autocrítica entre les forces progressistes. S'ha dit que hi ha hagut un “tsunami” de la dreta, que la tendència general a tot el Regne d'Espanya (ells solen dir “Espanya” tot curt) ha estat la de l'augment de la dreta i la dreta extrema), que a Europa (en general) bufen mals aires per a les esquerres, etc, etc. És a dir, que allò que ha passat a ca nostra no constitueix res altre que un reflex del que passa a d'altres territoris (hispànics) i al nostre entorn europeu en general. I, vendrien a dir, nosaltres no hi tenim res a veure, no hi tenim demèrit (ni tampoc mèrit, per tant) i no ens n'hem de preocupar. I aquesta postura, realment, preocupa. I molt.
Certament, hi ha un corrent principal que duu a l'augment del vot conservador i de l'extrema dreta/extrema Espanya. Però, no s'hi pot fer res més, per evitar-ho? Crec sincerament que les diferents formacions polítiques haurien de posar els caps pensants a pensar (que se suposa que hauria de ser la seua feina) i a analitzar, per tant, què ha anat malament, què no funciona(va) i com s'hi pot posar remei. No s'hi val deixar-se endur per un corrent que, precisament, els polítics escollits han de treballar per revertir (si així els ho encomanen els votants que confien en ells).
Des del meu punt de vista, al partit més gran de les esquerres, el PSIB-PSOE, no li ha anat bé el desembarcament de líders estatals. En Pedro Sánchez, malgrat que, com els gats, sempre cau dret, i mai no es fa mal en la caiguda, no té especial bona premsa entre els ciutadans de les Illes Balears. Se l'haurien pogut estalviar. Com s'haurien pogut estalviar tota aquesta colla de ministres que pul·lulen per aquí i no tenen ni el tacte ni l'educació de saludar-nos en la nostra llengua. Quan els socialistes han sét més PSIB han tengut més bons resultats; quan aposten per ser més PSOE, se'n van pel pedregar. Aquí tenen més crèdit na Francina Armengol o na Pilar Costa que tots els ministres i ministresses a les quals han fet de teloneres. I això, a ca n'Altiplà, ho haurien de saber. Però no ho saben, perquè, com diu la cabdillessa de Madrid, tot Espanya n'és una extensió, d'allò seu. No sé per què n'Ayuso sempre em recorda en Putin parlant d'Ucraïna.
La manca d'arrelament s'ha carregat, bàsicament, tot allò que pugui quedar del 15-M. Per alguna raó que se m'escapa, no som capaços ni de determinar quan es produeix una revolució al nostre voltant. I l'última revolució que hi ha hagut per aquí prop no ha set el 15-M, un moviment de nova onada de l'esquerra, sense consciència de plurinacionalitat ni res que li sembli, sinó el procés sobiranista de Catalunya (un moviment, d'altra banda, clarament burgès, de classes mitjanes, de gent que malda perquè el funcionariat mesetari no li continuï posant la pota dalt el coll i impedint-li la inciativa i el progrés). Mentre els seus líders no aprenguin català i hi funcionin normalment -per dir només un signe imprescindible-, aquest espai no té res a remuntar. Pens que ho haurien d'analitzar, i treballar una mica per conèixer més l'entorn en el qual es mouen. Basta que observin la posada en escena de na Marga Prohens i ja tendran algunes pistes de per on haurien d'anar.
I a l'insularisme progressista, amb el qual tots els lectors ja saben que m'identific (perquè compartesc un 70% del seu ideari, és a dir, més que amb ningú altri), crec que li queda un llarg camí per davant, tortuós i difícil, però que s'haurà de recórrer: s'haurà de fer molta feina, s'hauran de fer candidatures a tots els municipis, s'hauran de teixir complicitats amb moviments socials diversos i s'haurà de picar molta pedra... a fi i efecte de construir un tercer espai que estic convençut que molts ciutadans d'Eivissa voldrien que existís. I tot això s'haurà de fer a partir d'ara mateix: caldrà que els integrants d'aquest corrent siguin als mitjans i a la vida pública com si tenguessin regidors a tots els ajuntaments, diputats al parlament i consellers al consell. Si no, poc hi haurà a pelar d'aquí a quatre anys.
