Impulsem una campanya amb el Consell de l’Advocacia Catalana per promoure el català en l’activitat professional dels advocats

Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) arrenquen una campanya per promoure el català en l’activitat professional dels advocats. El projecte, Defensem en català, defensem el català, s’ha presentat aquest dimarts 6 de maig al vespre a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i es proposa sensibilitzar els advocats de la importància de respectar i fer respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial. A través d’una sèrie de vídeos amb cares visibles de l’advocacia, la campanya també busca demostrar als advocats que fer servir el català en els serveis legals no només és possible, sinó que és necessari per garantir el dret de defensa.  

L’arrencada de la campanya i l’estrena dels vídeos s’ha fet aquest vespre en un acte a l’ICAB que ha comptat amb les intervencions de Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua; Joan Martínez García, president del CICAC, i Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. A més, en el marc de l’acte, Plana ha mantingut un debat amb David Casellas, president de la Comissió de Llengua del CICAC, sobre els reptes del català en l’àmbit judicial. La moderació ha anat a càrrec de Frederic Munné, diputat de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). 

En la seva intervenció, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha destacat que "el català en l’àmbit judicial ha de ser un dret, no una heroïcitat", i ha instat a "acabar amb l’exclusió institucionalitzada del català a l’àmbit jurídic". Plana ha afirmat que "el canvi de mentalitat i hàbits" en l'ús del català en la justícia "és possible i és urgent, i cal voluntat col·lectiva per aconseguir-lo". En aquest sentit, Plana ha remarcat que un dels ànims de la campanya és "posar en valor els referents lingüístics" del món de l'advocacia.

De la seva banda, el president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, ha assenyalat durant el col·loqui que "el dret d’opció lingüística és la clau i s’ha de respectar". Tot i així, ha denunciat que "habitualment no es respecta aquesta tria". A més, Casellas ha assegurat que "es posen molts esforços per part de l’administració en els sistemes de traducció, però la demora en l’obtenció d’aquestes traduccions conté un alt risc dissuasori"; per això, el representant del CICAC ha demanat "reforçar encara més els sistemes de traducció i la disponibilitat d'intèrprets".

Defensem en català, defensem el català és una campanya fonamentalment comunicativa que es proposa capgirar el baix ús del català en l’activitat professional dels advocats. Com acreditava una enquesta de Plataforma per la Llengua de l’any 2022, es tracta d’un col·lectiu majoritàriament catalanoparlant, que, tanmateix, deixa de fer servir el català a l’hora de treballar: més del 75 % dels advocats es relacionen habitualment en aquesta llengua (i el català és la llengua materna del 63,8 %), però només el 37 % la fan servir quan es dirigeixen als jutjats. El 45,8 % intervenen sempre en castellà als judicis i el 57,3 % no presenten mai els escrits en català als jutjats. Es tracta, a més, d’una realitat que empitjora: en el cas dels advocats menors de 41 anys, el percentatge de catalanoparlants puja al 64,2 %, però són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9 %. 

Amb la voluntat de generar referents lingüístics per als advocats, la campanya difondrà a través de les xarxes socials uns vídeos de diferents cares visibles de l’advocacia explicant la seva experiència treballant en català, i demostrant que no només és possible, sinó que és necessari per garantir el dret de defensa. En aquests vídeos, es podran veure els testimonis d’advocats com Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín, responsable tècnica de Drets i Justícia de Plataforma per la Llengua. 

Franquesa, directora d’Irídia - Centre per la defensa dels Drets Humans, defensa que “si vivim en català, hem d’exercir en català, i això depèn de nosaltres”. Tot i que reconeix que “tota la maquinària judicial et porta a parlar en castellà” i lamenta que la formació inicial dels advocats no sigui prou en català, Franquesa reivindica que “a diferència del que es pensa, intervenir en català no genera rebuig” i conclou que “es tracta que tothom el faci servir més, sense problemes ni complexos”. Per a Van den Eynde, “l’obstacle número u és que la universitat no és en català”, i el fet que “hi hagi jutges i fiscals activistes contra la llengua”. Tanmateix, també fa una crida a treballar en català: “el meu consell és que si tenim l’oportunitat de generar un canvi en el món que beneficiï la resta de persones, tenim l’obligació de fer-ho. Costa molt poc contribuir al benestar de tanta gent”. Jordi Pina explica que treballava en castellà fins que es va adonar que "en català, les frases que em sortien eren més planeres, jo era molt més pròxim i em vaig adonar que arribava més al tribunal". També Marina Roig anima a fer servir la llengua en l'àmbit professional, perquè "l'advocacia té un paper capdavanter a l'hora d'introduir el català als jutjats". Segons Roig, "la majoria de vegades, quan hi introdueixes el català, tothom canvia de llengua i comença a parlar en català amb normalitat". Hi coincideix Nàsser Aoukhiyad, vicedegà del Col·legi d'Advocats de Vic, que explica que "presentar els escrits en català incentiva que els òrgans judicials s'adrecin a tu en català". Per a Marina Pellín, responsable tècnica de Drets i Justícia de Plataforma per la Llengua, també hi ha motius per a l'optimisme: "hi ha una situació d'infradenúncia, però poc a poc s'entén que, si no pots intervenir en català en un jutjat, se t'estan vulnerant drets. Ara a les universitats, en seu judicial i als col·legis d'advocats es comença a parlar dels drets lingüístics". 

L’enquesta de Plataforma per la Llengua desmenteix que el català sigui d’ús residual entre els advocats, un dels mites per justificar el baix ús de la llengua a la justícia 

Per estudiar el baix ús del català en l’àmbit judicial, Plataforma per la Llengua ha encarregat diferents enquestes els darrers anys per conèixer els usos lingüístics i les ideologies lingüístiques dels agents implicats en aquest àmbit. El 2022 en va publicar una, feta a través de l’empresa GESOP, que desmentia que el català fos una llengua residual entre els advocats, un dels mites que de vegades es feien servir per justificar el baix ús del català a la justícia. El català no és residual en la seva vida privada ni ho és en les comunicacions entre advocats. L'enquesta revelava, de fet, que només el 23,4 % dels advocats parlen entre ells majoritàriament o sempre en castellà. 

El sondeig, a més, també va voler conèixer els frens amb què es troben els advocats a l'hora de fer servir el català a la feina i les propostes que els semblarien bé per incentivar-ne l'ús. En aquest sentit, el 57,1 % proposen mesures per augmentar el coneixement de català entre els jutges i fiscals, i el 63,4 % defensen, fins i tot, que conèixer el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya. A més, dos terços dels advocats creuen que a la pràctica el català està en inferioritat de condicions a la justícia i que fer-lo servir no facilita la feina als jutjats i tribunals. Aquestes opinions són majoritàries a pràcticament tots els perfils d'advocats analitzats.  

Una altra dada rellevant de l'enquesta era que el 76,4 % dels advocats diuen haver estudiat la carrera de dret bàsicament en castellà. En el cas concret dels advocats joves, els que van estudiar sobretot en castellà baixen al 65,4 %, però són igualment pocs els que van estudiar majoritàriament en català: només el 20,4 %. En el cas dels que tenen entre 41 i 55 anys, aquest percentatge baixa al 16 % i en els més grans de 55 anys, al 5,7 %. Això contribueix a explicar que gran part dels advocats s'acostumin a fer servir únicament el castellà en l'àmbit professional.