Esta bé recordar-ho en unes diades com la d’avui, Sant Jordi i la d’aquí dos dies, la commemoració de la Batalla d’Almansa per guanyar encara més auto-estima. Penseu que ja fa 316 anys, que ens va voler aniquilar com a poble i nosaltres ens mantenim encara. Com diu Vicent Andrés Estellés, “no podran res/davant un poble/unit, alegre i combatiu".
Però, ens direu que tornem a les reivindicacions dels anys 70-80, com la Ruta pel Català que es va fer ahir a Girona, tot recordant la repressió per reivindicar l’ús social de la llengua (que encara continuem exigint) o les cançons d’Alt Tall, “Lladres que entreu per Almansa/no sou lladres de saqueig,/que ens poseu la cova en casa/ i des d’ella governeu./Governeu de lladrocini/ i rapinyeu governant;/ sou fartons de vida llarga/que mai voleu acabar”. Però com recordava algú, per sort, “hi ha un licor en la resina/dels antics olivars/que fa tendra la memòria/ i aclareix la veritat”.
Som conscients que la repressió cada cop és més forta però la resposta popular es també molt ferma, com ara els Batlles d’algunes poblacions de Catalunya Nord i les de la Col·lectiu de Metges pel Cat.
I és que ens tenen molta por. Més de la que ens pensem. Per això fan servir la repressió i fer coses tan fora de lloc de prohibir la reciprocitat audiovisual, però nosaltres continuarem reivindicant-la, com hem fet sempre mantenint viva la Flama dels Països Catalans.
Bona Diada, a gaudir...
