Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pensar i actuar desde l’òptica de Països Catalans

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Diada de Catalunya Nord amb diversos actes de caire reivindicatiu a Perpinyà, commemorant el 363è aniversari del Tractat dels Pirineus, document que manté encara dividida la nació catalana dins dels estats espanyol i francès. El passat 9 d’Octubre va ser la Diada del País Valencià i vam commemorar el 784è aniversari de l’entrada de Jaume I a València. El 30 de desembre, commemorarem el 793è aniversari de la conquesta de Mallorca

06/11/2022 El Davantal

Diades reivindicatives en què més enllà dels eslògans de cada moment n'hi ha un que sempre és present: “Ni Espanya ni França, Països Catalans”. Enguany més que mai, tot recordant Joan Fuster en el centenari del seu naixement: Fill d’un empelt català en la faixa litoral del sud de l’Ebre, el País Valencià no desment aquest origen: més encara: 'és' en tant que la perpetua en les seves concrecions locals. Dir-nos 'valencians', en definitiva, és la nostra manera de dir-nos 'catalans'.

Aquest eslògan va sorgir als anys 70, en plena efervescència popular del concepte Països Catalans. Molts col·lectius i organitzacions se’l van fer seu. Recordem l’Encontre de ciències humanes i socials dels Països Catalans a Perpinyà el març de 1976, el Debat sobre Països Catalans, l’octubre d’aquest mateix any a Barcelona i el Segon Encontre de ciències humanes  i socials a Mallorca, el desembre de 1978. Sense oblidar l’existència de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent a Catalunya Nord. Així com moltes trobades d’ecologistes, de metges, biòlegs, escriptors... d’àmbit de Països Catalans.

Amb tot això, segur que va tenir molt a veure la celebració del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), on els congressistes que el van fer possible van treballar en els diferents àmbits sota el marc dels Països Catalans. Recordem que resolucions del Congrés van aportar tot un programa global per afrontar la nova realitat amb la fi del franquisme, que anaven molt més enllà de les reivindicacions culturals i lingüístiques.

Tot això es va estroncar, en un primer moment amb les primeres eleccions de 1977 i la Constitució espanyola de 1978, en què no es contemplava la federació de comunitats autònomes, molt especialment de Catalunya amb el País Valencia i les Illes. Cal recordar que la Constitució de 1931 tampoc no contemplava aquesta federació. Més tard, amb la instauració dels diferents estatuts d’autonomia, el concepte Països Catalans es va esvair quasi totalment, ja que cada un dels territoris del sud de l’Albera es va dedicar a organitzar el seu territori.

D’ençà el 1983 només les organitzacions de l’independentisme combatiu han estat fidels a mantenir el terme, ja que formava part dels seus eixos estratègics, però amb moltes dificultats per incidir-hi socialment, pels boicot de la majoria de formacions polítiques parlamentàries i del periodisme, tot i les comptades exempcions de caire voluntarista o publicacions.

L’aparició de TV3 semblava que podia corregir aquesta anomalia i projectar la llengua més enllà de la Catalunya estricte, però no ha estat així per les dificultats de caire legal que han imposat els diferents govern espanyols (ja siguin del PP o del PSOE), que tancava repetidors pagats per valencians i illencs d’una manera altruista o que impedia que el senyal de TV3 arribés al País Valencià o a les Illes. També el govern autonòmic ha fet de les seves, tancant la corresponsalia de TV3 a Catalunya. Sota aquest context, no és cap novetat que la campanya Reciprocitat Ja! trobi tancades les portes de les administracions públiques, malgrat diguin en veu vagi que estan disposats a desbloquejar la situació.

A tot això, cal remarcar l’actuació de l’extrema dreta i dreta casposa espanyola amb la complicitat policia que no ha parat d’actuar principalment a les Illes i el País Valencià per  bloquejar totes aquelles iniciatives lingüístiques o culturals que qualifiquen de pancatalanisme. Sort que en algun lloc de la nació les classes populars els han barrat pas. Com la campanya Enllaçats pel català a Mallorca.

No hi ha cap dubte que el procés català cap a la República ha despertat consciències, molt concretament a les Illes i Catalunya Nord i d’una manera molt tímida al País Valencià. Aquesta perspectiva segur que serà un factor molt determinant de cara al futur en la projecció del terme Països Catalans. Així com l’augment de la mainada a les escoles en aquests territoris per rebre un ensenyament català i en català.

No hi ha res perdut, el terme tornarà a reviscolar. Ara bé, hem d’anar molt més enllà més enllà de les commemoracions de les diferents Diades. Tornar a fer les trobades entre els diferents àmbits del territori i espais socials. Recuperar aquelles resolucions del Congrés de Cultura Catalana, aprofundir en la Sintaxi Nacional i sobretot pensar i actuar des de l’òptica de Països Catalans.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid