I això que durant els darrers mesos hem estat espectadors d’un debat esperpèntic entre les elits que gestionen l’Estat espanyol sobre la reforma del Codi Penal espanyol. Un debat que s’ha contaminat encara més par la polèmica dels canvis dels magistrats de Tribunal Constitucional espanyol, ja que alguns d’ells tenien mandat caducat.
Mentre això passava, no hem vist o no hem sabut veure, que el canvis proposats al Codi Penal es qüestionés articles sobre la Llibertat d’Expressió ni tampoc s’hagi abolit l’anomenada Llei Mordassa. Tenint en compte que, alguns dels seus punts incideixen en delictes que afecten a uns joves molt concrets. Com és el cas de Pablo Hasél, i també raper, Josep Miquel Arenas Beltran conegut amb el nom de Valtònyc, exiliat a Bèlgica d’ençà el 2018. Dues persones que estan patint directament repressió a causa d’unes lleis de segles passats i molt lluny de l’actual context en democràcies representatives del món occidental. Per això considerem fora de lloc, l’empresonament de Hasél. Així com l’exili de Valtònyc.
El dret a satiritzar, criticar i, en darrera instància, fiscalitzar l’acció de govern de la classe política així com del Cap de l’estat, ha d’estar garantit sempre, i no pot ser l’excusa barata per justificar un empresonament i un judici. Ja ho hem vist en el cas de Valtònyc, la judicatura belga ha denegat seva extradició i a causa del seu cas, ha hagut de canviar la legislació.
És evident, que aquest cas hauria d’avergonyir a l’actual govern espanyol que es defineix com el més progressista de la història. Si no és així, es que no té cap mena de credibilitat. Així com els partits polítics que li donen suport i que miren cap un altre costat. Molt especialment Esquerra Republicana.
Des d’aquest humil escrit, exigim la posada en llibertat de Pablo Hasél i el lliure retorn de Valtònyc.
