No oblidem, l’actuació policial de l’U d’octubre, el discurs de la monarca espanyol del 3 d’octubre, durant el judici contra els polítics catalans i líders independentistes i les condemnes que van dictar i fa pocs dies ho hem tornat a veure clarament amb la detenció de l’eurodiputada Clara Ponsatí per deixar-la en llibertat, hores més tard. Tampoc no podem oblidar la impunitat del catalangate, l’operació Catalunya o les infiltracions de policies en moviments populars tot i es reivindiquen a cada segon que són un Estat de dret.
Una revenja liderada per la Justícia espanyola, que ha esdevingut una eina de guerra per defensar l’Estat espanyol dels possible embats que pugui protagonitzar el poble de Catalunya per assolir la seva plena hegemonia com a poble en el seu camí cap a la Independència. En aquests termes ja no cal parlar de judicilialització de la política, sinó d’eina de guerra, malgrat el poder legislatiu adapti les lleis espanyoles al marc europeu.
I és que la revenja es tan forta, que arribarà el moment que ja no podrem parlar d’independència. De moment ens han generat una por que havíem perdut. Els atacs a la llengua i cultura catalana van en augment, a les carreteres del nostre territori veiem cada cia més presència policial espanyola, als carrers de Barcelona no s’havia vist tan militars espanyols com ara i no parlem dels espionatges i talps espanyols en moviments populars. Fins i tot tenim la sensació que som un país ocupat.
Amb tot això es vol anar generant un clima d’impotència i desmobilització, que només es trenca amb la tossuderia del poble català en mantenir la Flama de la Llibertat. Aquesta tenacitat i resistència és la que ens portarà cap a la Independència i posar de nou l’agenda rupturista sobre la taula del debat polític.
Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú per nosaltres!!
És l’hora de la gent!!
