Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Unitat Popular
Es constitueix el Consell Honorífic del Centre d’Estudis de la Unitat Popular

Més enllà del Consell Honorífic, el Centre compta també amb el suport de persones de referència acadèmica i militant d’àmbit nacional i internacional, com Marcello Musto, Jodi Dean i Özgür Güneş, que sumen al patronat conformat per, entre d’altres, Vidal Aragonés, Mariona Lladonosa i Gerard Nogués.

21/11/2022 Política

El Centre d’Estudis de la Unitat Popular (CEUP) ha constituït avui el seu Consell Honorífic, integrat per 18 persones referents en la història del moviment independentista, llibertari i sindical com Agustí Barrera, Blanca Serra, Ramon Piqué, Carles Sastre o Pep Musté, entre d’altres.

El Consell Honorífic és una mostra del recolzament per part de militants històriques del moviment al Centre d’Estudis de la Unitat Popular, així com un reconeixement del propi espai a la trajectòria de lluita social i nacional dels seus components.

El CEUP, que es va presentar públicament el passat 16 de setembre davant de més de 300 persones, pretén ser un espai de pensament i reflexió, de formació i un centre de documentació i promoció de la memòria política del país. Així, aquesta institució va néixer amb la finalitat de ser un espai on generar eines i idees pel debat entorn del projecte de la Unitat Popular i amb capacitat pròpia per analitzar fenòmens i processos sociopolítics, econòmics i culturals. 

Més enllà del Consell Honorífic, el Centre compta també amb el suport de persones de referència acadèmica i militant d’àmbit nacional i internacional, com Marcello Musto, Jodi Dean i Özgür Güneş, que sumen al patronat conformat per, entre d’altres, Vidal Aragonés, Mariona Lladonosa i Gerard Nogués.

 

Biografia dels integrants del Consell Honorífic del Centre d’Estudis de la Unitat Popular

Aleix Renye (Rafael Reñé i Teulé)

Lleida, 20 d’octubre de 1955

Periodista, actor i escriptor català. Es va exiliar com a refugiat polític a la Catalunya del Nord l'any 1981 a causa de la seva militància a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i Terra Lliure.

Amb Pascal Comelade i Joan-Lluís Lluís va escriure el Manifest revulsista nord-català que feia una crítica de la gestió cultural de la República francesa i les seves polítiques "jacobines", i una reivindicació de la condició dels seus autors com a nord-catalans, i del seu territori com a "part integrant dels Països Catalans.

Va ser un dels impulsors de la ràdio en català a Catalunya Nord essent el primer periodista professional en llengua catalana a les terres catalanes sota dominació francesa. Com a periodista va contribuir des de Perpinyà al diari El Punt i el seu successor El Punt Avui i fou membre de la redacció local del setmanari El Punt Catalunya Nord. Va ser el primer corresponsal de Catalunya Ràdio, Ràdio Andorra i RAC-1 al septentrió de Catalunya. Fou membre de l'equip de redacció de les publicacions nord-catalanes La Nova Falç i El Fiçó, actualment desaparegudes.

Alvar Valls i Oliva

Barcelona, 1947

Escriptor, traductor i corrector. Ha guanyat diversos premis literaris com l’Amadeu Oller de poesia el 1969 o el 50è premi Crexells a la millor novel·la del 2020.

Militant del Front Nacional de Catalunya (FNC) des del 1968, essent membre de l'escamot que realitzà una de les accions amb més ressò de l'organització. L'11 de setembre de 1971, en ocasió de la Diada nacional de Catalunya, col·locaren uns altaveus a l'Hotel Duval de Barcelona per on se sentiren proclames del FNC. L'any 1974, fou un dels autors de l'anomenat «Llibre groc», una nova declaració de principis i d'acció política del FNC. Membre de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA), es va exiliar a Paris i posteriorment a Andorra, on viu ara.

August Gil Matamala

Barcelona, 1934

Advocat amb una llarga i prestigiosa trajectòria en l'àmbit de la defensa i extensió dels Drets Humans.

Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiencia Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, va militar al PSUC antifranquista, al col·lectiu comunista català i a La Nova Falç, passant per l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres. Tota una vida, doncs, dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals.

El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-cinquè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'escriptor Julià de Jòdar, vuitanta-tresè i vuitanta-quatrè respectivament.

Agustí Barrera i Puigví

Mataró, 1941

Estudia química a l’Escola Industrial de Terrassa. (1965). Comença a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC) l’any 1963. Dos anys més tard és detingut junt amb Carles Castellanos i J.Ferrer Mallol, acusats d'associació il·lícita i de propaganda il·legal, són jutjats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

El 1968 s’integra al PSAN i el 1974 al PSAN (p) fins el 1979, on impulsarà la formació d’un sindicat nacional i de classe, els Col·lectius Obrers en Lluita (COLL).

Ramon Piqué i Huerta

Montcada i Reixac, 1961

Professor. Es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània i es va doctorar en Traducció i Interpretació. Ha fet de professor a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’àmbit de les tecnologies de la traducció.

Els seus primers contactes amb el moviment independentista daten del 1978 quan va participar de la campanya del Comitè Català Contra la Constitució espanyola. Posteriorment va militar al PSAN-P, IPC, l’MDT i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. L’any 1992 va ser detingut en el marc de l’Operació Garzón i va fer de portaveu dels encausats en el procés que que va portar l'Estat espanyol al Tribunal d'Estrasburg. Ha estat regidor per la CUP a l'Ajuntament de Sant Cugat. Actualment és president de l'Associació Memòria Contra la Tortura.

Carles Sastre i Benlliure

Hospitalet de Llobregat, 1955

Sindicalista i militant independentista català, antic militant d'EPOCA i Terra Lliure. En la seva època d'estudiant va militar al Front Nacional de Catalunya, i cap al 1973 va ingressar a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) fet pel qual es va exiliar a París. Sastre va participar en la creació de Terra Lliure quan es va dissoldre EPOCA en 1980 i va formar part de la seva direcció executiva.

Detingut el 1977 i 1985 va passar onze anys i vuit mesos a les presons de la Model, Segòvia, Carabanchel, Sòria i Ponent, on va participar activament en el Col·lectiu de Presos de Terra Lliure, fou alliberat el 1996. Ha estat membre de la Intersindical-CSC, de la qual ha estat responsable d'acció sindical i des d'abril de 2013 fins al 2020 Secretari General. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va formar part de les llistes de la CUP per la circumscripció de Lleida en un lloc simbòlic.

 Gabriela Serra i Frediani

Mataró, 1951

Mestra i activista. Diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP-Crida Constituent entre octubre del 2015 i octubre del 2017.

Militant de diverses organitzacions d’esquerres com els Circulos Obreros Comunistas, la Organització d’Esquerra Comunista, les Plataformes Anticapitalistes d’ensenyament, el Moviment Comunista de Catalunya o la Germanor Obrera d’Acció Catòlica. Actualment és membre d'Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Justícia i Pau, Omnium Cultural, coordinadora d’Enteses pel Debat Constituent, presidenta del Consell Català de Foment per la Pau i voluntària a Wad Ras.

Pep Musté i Nogué

Sant Quirze de Besora, 1957

Pagès. Va ser dinamitzador dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, fundador del Casal independentista i popular Manel Viusà i del Moviment de Defensa de la Terra a la comarca d'Osona. Durant la ràtzia de l'Operació Garzón de 1992 un mes abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va ser detingut i torturat, acusat de ser el màxim responsable de l'aparell logístic de Terra Lliure durant la darrera etapa de l'organització armada. Fou condemnat a 140 anys de presó en diferents judicis, fet que el converteix en l'independentista amb la condemna més llarga de la història. Sortí en llibertat el 1996 beneficiat per l'indult col·lectiu a nombrosos independentistes. Actualment forma part de la Candidatura d'Unitat Popular de Montesquiu.

Julià de Jódar i Muñoz

Badalona, 1942

Escriptor. Diplomat en enginyeria tècnico-química, llicenciat en història moderna i contemporània. El 2009, amb la novel·la Pastoral catalana, una mena d'homenatge a l'escriptor estatunidenc Philip Roth i la seva novel·la American Pastoral, rebé el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra.

Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de 2011 a la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona, sense que obtingués cap representant al consistori. El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-quatrè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'advocat August Gil Matamala, vuitanta-tresè i vuitanta-cinquè respectivament. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular d'octubre de 2015 a gener de 2016.

Magda Ballester Sirvent

Lleida, 1948

Periodista. El 1969 es va incorporar al Diario de Lérida, on va publicar informacions sobre els conflictes laborals i la situació dels barris marginals, entre d'altres temes polèmics. A partir dels seus escrits, connecta amb les Comissions Cíviques, un organisme antifranquista i unitari predecessor de la Coordinadora de Forces Polítiques.

El 1970 ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en la clandestinitat sota el sobrenom de «Roser». El 1971 van acomiadar-la del Diario de Lérida i va ser una de les primeres periodistes que va denunciar l'empresa a Magistratura Laboral, fet que va provocar una forta protesta ciutadana i de periodistes barcelonins. Això li va suposar la inclusió en la llista negra de periodistes que cap empresa contractava.

Sempre amb l'ajut de Huertas Clavería, va ser corresponsal de diverses publicacions (El Noticiero Universal, Tele Expres, La Hoja del Lunes de Barcelona), mentre que l'Associación de la Prensa de Lleida li negava l'ingrés –imprescindible per obtenir el carnet professional– per ser "indigna" de tenir-lo, segons consta en les actes de l'Associació.

Des dels càrrecs de responsabilitat dins del partit va participar en l'edició de la publicació Nova Lleida des d'on denuncià la situació econòmica i política de la Lleida de finals del franquisme. Assistí a la constitució de l'Assemblea de Catalunya el novembre de 1971 i de l'Assemblea de les Terres de Lleida el febrer de 1972. El 1979 fou escollida regidora de la Paeria de Lleida pel PSUC, on ocupà una tinència d'alcaldia i exercí de portaveu del partit en el ple municipal fins a les eleccions de 1983. El 1984 abandonà la militància del PSUC.

Mateo Seguí i Parpal

Maó, 1945

Històric advocat del moviment llibertari durant els anys 70 i 80. Va portar, entre d’altres, la defensa dels acusats del Cas Scala o de l’ERAT. Ha estat també l’advocat de l’Amical de Mauthausen.

Jaume Oliveras i Costa

Badalona, 1944.

Periodista. Portaveu del grup municipal del PSUC a Badalona de 1979 a 1987. Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O. Fundador de Guanyem Badalona, membre de Cristians pel socialisme, activista i dinamitzador cultural.

Blanca Serra i Puig

Barcelona, 1943

Lingüista catalana i professora. Militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El 1973 passa a formar part del PSAN-Provisional que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s'hagué d'exiliar a la Catalunya Nord on va viure la mort del dictador Franco i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà.

Ja mort el dictador i en plena transició postfraqnquista va ser objecte de 4 detencions: febrer del 1977 acusada de propaganda il·legal i organització il·legal; el juliol de 1980 per ajut al moviment d'alliberament basc en aplicació de les lleis antiterroristes trasllat a la Comissaria central de Madrid; el desembre del 1981 aplicació també de la llei antiterrorista, interrogatori a Madrid acusada de col·laboració amb Terra Lliure; el març del 1982 acusada d'apologia i crida a la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema ·independència" en una manifestació contra la LOAPA: unes setmanes d'empresonament a la presó de dones de la Trinitat de Barcelona.

Membre de la Intersindical-CSC i del secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Ha participat activament en l'organització de les Consultes Populars sobre la Independència (2009-2011), membre el 2012 del 1r Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha figurat en el 9è lloc a la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i en el lloc 35 de la llista de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de 2015.

Armando Varo Gonzàlez

Melilla, 1947

Treballador de la SEAT. Històric representant de CCOO a la SEAT i membre destacat del PSUC. Posteriorment deixaria el sindicat per incorporar-se a la “corriente sindical d'esquerres” i desprès a la CGT.

Pel fet de ser un representant dels treballadors, Varo va ser detingut amb altres companys el desembre de 1970 i va estar empresonat fins al febrer de 1971. Des d'aquell any fins al 1976 va haver de fugir del país i amagar-se perquè tenia una ordre de crida i cerca, fou condemnat en rebel·lia a tres anys de presó pel Tribunal de Orden Público. En democràcia, l'any 1977, va tornar a ser readmès a la fàbrica de cotxes.

Eudald Carbonell i Roura

Ribes de Freser, 1953

Arqueòleg. Des de l'any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari d'aquesta universitat i Investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre del qual fou impulsor i primer director entre 2004 i 2015.

Militant de Bandera Roja i posteriorment responsable del PSUC a Girona, número 2 del PSUC a la llista pel Congreso de los Diputados per Girona el 1979, Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O.

Ramon Majó Lluch

Manresa, 1940

Membre del Comitè Local de Manresa. S'ocupava de les relacions amb altres forces antifranquistes. Regidor del PSUC a l’Ajuntament de Manresa la legislatura del 1979 en el primer ajuntament restaurada la democràcia i ex-tinent d’alcalde. Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O.

 Va participar en la fundació de l'Assemblea del Bages a l'església de Camps el març de 1971 com a membre del PSUC. Fou detingut dues vegades i la darrera empresonat a la model arran de la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya el 1973. Va participar en el Moviment per a Pau especialment en la campanya del No al referèndum sobre l'entrada a l'OTAN i en el Moviment internacionalista formant part d'una brigada de solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

Roser Vernet Anguera

El Priorat, 1955

Filòloga, escriptora i activista cultural i social. S'inicia en l'activisme en les reunions de joves del Priorat i les terres de l'Ebre al voltant de la lluita antinuclear els darrers anys del franquisme. Després s'integra al Front Nacional de Catalunya i de 1977 a 1984 ha d'exiliar-se a París, Bèlgica i la Catalunya Nord.

Al llarg dels anys ha participat en diferents entitats i plataformes de defensa del territori, especialment en la Plataforma en Defensa del Priorat i Prioritat. En l'àmbit cultural, impulsa des del 2006 el Centre Quim Soler, El 2012 va formar part de la candidatura de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya per Tarragona, ocupant el cinquè lloc de la llista electoral.

Tomeu Martí

Palma, 1969

Periodista, activista sociocultural i polític mallorquí. Va ser membre actiu de La Crida a la Solidaritat arribant a ser secretari a Mallorca (1986-1991) i a Barcelona (1991-1993, vicepresident (2006-2010) i coordinador (desembre de 2005-2013) de l'Obra Cultural Balear i un dels cofundadors de la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua (1994), i portaveu i coordinador entre 1994 i 1998.

El 1997 va ser jutjat per insubmissió al servei militar i, tot i que la primera petició fiscal era de 4 anys de presó, va ser condemnat a 8 anys d'inhabilitació i 365.000 pessetes (2.194 euros) de multa, en primera instància. Posteriorment va ser absolt pel tribunal Suprem.

També ha estat cofundador del Bloc Nacionalista d'Estudiants (1986); membre de la Plataforma Unitària 31D (1988), que organitzava les activitats reivindicatives de la Diada de Mallorca; impulsor del Casal Independentista de Mallorca (1991); militant de l'Ateneu 31 de Desembre (1994); membre de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid