El jutjat mercantil número 11 de Barcelona ha ordenat el tancament del web de consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i el “cessament en la realització de qualsevol actuació, per qualsevol mitjà, amb transcendència pública, que suposi la difusió de la campanya”, i qualifica la campanya de “deslleial i contrària a la bona fe”.
Aquesta sentència s’inscriu en la causa general de repressió del moviment independentista i vulnera drets fonamentals en una societat democràtica, com són la llibertat d’associació i la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió no només és la llibertat d’opinar, sinó que també inclou la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més del dret de l’enemic.
En aquest cas, l’instrument de la repressió ha estat la patronal Foment, que lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, traint la seva història, ha optat per defensar els interessos d’unes poques empreses oligopolístiques i amb seu a Madrid. Com va recordar l’advocat de l’Assemblea, Pep Cruanyes, en el judici, el 1899 Foment va donar suport al Tancament de Caixes, i el seu president va ser acusat de sediciós. El Foment actual, doncs, és molt lluny dels seus orígens.
El 17 de juny passat l’Assemblea anunciava que el Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) havia resolt arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. Llavors l’entitat ja havia mostrat el desacord amb la resolució del cas, perquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la Llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu, que se centrava a informar el consumidor, suposava un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació. La campanya proposava actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o el preu del producte o servei.
Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.
La pàgina consumestrategic.cat tenia com a objectiu promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.
És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzés la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions.
L’Assemblea recorrerà a les instàncies superiors europees, on posarà en evidència una altra vegada com la justícia espanyola és una justícia política.
