La memòria curta és una greu malaltia que pot afectar a moltes persones, però quan la ‘memòria curta’ és política, sigui voluntària o forçada, encara és més greu, ja que perjudica tot un País. I això és molt clar en el cas de Catalunya.
El compromís que vàrem adquirir, pel nostre honor, fent la promesa dins el moviment escolta català, de ser fidels a la Pàtria, ens obliga a mantenir i fer pública la nostra fidelitat de manera activa. Prat de la Riba, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Francesc Macià... amb el seu exemple de patriotisme, ens han marcat el camí de la catalanitat que cada cop és més ple d’oblits i males herbes.
Molts són els factors de la pèrdua de la catalanitat: abandonament dels valors tradicionals, assumpció de mentalitats foranies, campanyes anticatalanes de desprestigi del País i els seus prohoms, immigració que no pot integrar-se, etc. Però n’hi ha un de factor que podem considerar una greu malaltia i és la memòria curta. Sovint, qui té la memòria curta és perquè té coses inconfessables a oblidar.
Per això, davant dels oblits, ens toca recordar aquells amics absents amb qui compartirem diverses accions cíviques durant la clandestinitat. El testimoni dels bons amics i companys d’acció al servei del nostre país i nació, ens anima a continuar fidels al compromís i a continuar treballant perquè la veritat, amb l’esforç de tots, ens faci lliures.
