"Els drets lingüístics són drets humans fonamentals i, paradoxalment, són vulnerats en l'àmbit de la justícia, el que més hauria de vetllar perquè els drets es garantissin". Ho ha denunciat Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, en una compareixença aquest dijous, 22 de setembre, a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.
La vicepresidenta de l'entitat ha comparegut a la comissió a petició de la CUP per fer una anàlisi de la situació del català a la justícia, després que el mes de juny el cap de drets lingüístics de l'ONG del català, Òscar-Adrià Ibàñez, ja fes una compareixença per oferir dades més generals a la Comissió de Cultura. En aquesta ocasió, Plana ha repassat les dades més rellevants en relació amb el català a la justícia, ha assenyalat els reptes principals que s'han d'afrontar a mitjà i llarg termini, i ha posat deures als diputats per aconseguir garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
"Els ciutadans tenen el dret de triar la llengua dels procediments judicials i l'administració ha de garantir que els professionals tinguin prou eines per fer efectiva la tria dels ciutadans", ha defensat Plana. "Tanmateix, quan els ciutadans demanen que la llengua en el procediment judicial sigui el català, aquesta petició s'incompleix en el 81,3 % dels casos", ha explicat. "Això suposa la vulneració, entre d'altres, de l'article 9 de la Carta Europea de les Llengües Oficials o Minoritàries (CELROM), un tractat internacional que ha estat ratificat per l'Estat espanyol ", ha denunciat.
Per Plataforma per la Llengua, la poca presència del català a la justícia s'explica per un conjunt de factors: "la inèrcia dels professionals del món de la justícia i de l'administració; la poca formació lingüística; la manca de consciència dels drets lingüístics per part de la mateixa ciutadania; l'entorn poc favorable que es respira a la justícia, o el marc legal, que privilegia l'ús del castellà", ha enumerat la vicepresidenta.
"Pel que fa al coneixement del català entre els professionals de la justícia, en tenim poques dades, sobretot entre els fiscals, però podem constatar que els lletrats, els jutges i els fiscals en tenen un coneixement molt inferior en comparació amb els treballadors dels cossos de gestió i tramitació. En qualsevol cas, a més, saber català no és pas un requisit per a aquests professionals, només un mèrit, i n'hi ha prou amb un B2 per acreditar-ne el coneixement", ha lamentat Plana.
"Entre els advocats", en canvi, "el català és la llengua principal de relació en l'àmbit professional i la llengua majoritària en la seva vida personal, però menys del 40 % la fa servir per treballar", ha afegit. Són dades d'una enquesta de l'entitat publicada aquest juliol, que també revela que "el 57,1 % dels advocats considera que caldria implantar mesures relacionades amb la capacitació lingüística de jutges, fiscals i altres funcionaris de l'administració de Justícia. En ser preguntats explícitament per si consideren que el coneixement del català hauria de ser un requisit per als jutges i magistrats que vulguin treballar a Catalunya, el 63,4 % dels advocats ho consideren una mesura necessària.
"La mobilitat dels treballadors de la justícia és un escull important perquè coneguin la llengua. Per això, una opció interessant són les beques que han d'ajudar a fer que més catalans estudiïn les oposicions i es converteixin en jutges. A més, també és essencial modificar l'article 231 de la Llei orgànica del poder judicial, que estableix llengües de primera i llengües de segona", ha apuntat. Aquesta llei obliga els magistrats a treballar en castellà i limita l'opció que facin servir les altres llengües oficials a una simple possibilitat, sempre que cap de les parts s'hi oposi. Per això, com ha recordat la vicepresidenta de l'entitat, "el relator de l'ONU per a les minories i el Comitè d'Experts de la CELROM han instat en diverses ocasions l'Estat espanyol a modificar aquest article".
El català, excepcional en els textos legals, les facultats i els manuals
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua ha assenyalat que una altra de les causes de fons de la poca presència del català en l'àmbit de la justícia és l'absència de referents i de tradició que facilitin la feina als advocats. D'una banda, com apuntava un estudi de l'entitat, "el català és minoritari en el conjunt dels estudis de Dret. Així, el curs passat, menys de la meitat de les hores dels graus de Dret en universitats públiques de Catalunya es van impartir en català i, en el cas de les privades, menys del 10 %. Del conjunt dels advocats, de fet, el 76,4 % diuen haver estudiat la carrera de Dret bàsicament en castellà", ha sentenciat.
Un factor que també desincentiva que els advocats facin el pas i es comuniquin en català amb els jutges és "la manca de manuals i de textos legals en català", ha explicat Plana. "Per això, considerem imprescindible recuperar la versió catalana del BOE amb una traducció de qualitat", ha defensat, "i no amb la traducció automàtica que s'ha anunciat". Fruit de les intervencions dels diputats, en les conclusions de la sessió, Mireia Plana també ha compartit el desig d'alguns diputats de tenir en català una eina tan consultada com el portal Noticias Jurídicas.
El català en altres àmbits de la justícia: els centres de justícia juvenil o les notaries
Més enllà dels tribunals, el català també és minoritari en altres àmbits de la justícia, com ara els centres de justícia juvenils o les notaries. Pel que fa a la llengua als centres de justícia juvenil, "segons el mateix Departament de Justícia, només un 17 % dels professionals parla en català amb els joves, mentre que gairebé el 80 % dels professionals parla amb els seus companys de feina i amb els seus superiors en català", ha recordat Plana.
En l'àmbit de les oficines notarials, la vicepresidenta ha assenyalat que "Plataforma per la Llengua va fer un estudi sobre usos lingüístics, que va constatar que el 68 % dels ciutadans no van ser informats del dret de triar la llengua en què volien tenir les escriptures". Tanmateix, com ha denunciat Plana, "en els casos en què s'ofereix triar la llengua, el 54,5 % de les escriptures es fan en català, mentre que quan això no s'ofereix, només el 33,8 % es fan en català".
Reptes per impulsar el català a la justícia
Pel que fa als reptes de futur, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua n'ha apuntat vuit. D'entrada, "eliminar el recel dels professionals a expressar-se en català, tot reforçant la idea que els drets lingüístics són drets humans i que són els ciutadans els que han de triar la llengua dels procediments". En segon lloc, "formar els treballadors de l'administració de justícia en el respecte als drets lingüístics i capacitar-los lingüísticament". En tercer lloc, "fer que el català sigui la llengua principal de la formació jurídica a Catalunya i tenir la normativa traduïda al català". En quart lloc, "descentralitzar els serveis de justícia per fer-los plurilingües i afavorir la igualtat de condicions dels professionals que opten per l'ús del català". En cinquè lloc, "treballar perquè el català sigui la llengua d'alfabetització als centres educatius de justícia juvenil i estigui present als plans de reinserció social i laboral". En sisè lloc, "exigir el català com a requisit per a ser mediador a Catalunya". En setè lloc, "treballar amb el Col·legi de Notaris i el Departament de Justícia per garantir els drets lingüístics a les notaries" i, per últim, "controlar que les contractacions públiques incloguin clàusules lingüístiques i s'executin correctament".
La majoria de representants dels grups parlamentaris (a excepció dels del PP i Ciutadans, que no hi eren, i del de Vox) han compartit l'anàlisi presentada per Mireia Plana. No obstant això, més enllà d'aquesta diagnosi compartida, queda molta feina per fer per garantir els drets lingüístics dels ciutadans a la justícia i cal compromís polític per resoldre'ls. La coincidència en aquesta qüestió entre diputats de tot l'espectre polític és la prova que hi ha un consens social que reconeix que la justícia vulnera els drets lingüístics dels ciutadans i evidencia que impulsar el català en aquest àmbit ha de ser una prioritat política. Cal no oblidar que vulnerar els drets lingüístics de la ciutadania suposa una vulneració dels drets humans.
