Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ja fa un any jefa, el temps passa volant. Isabel Pallarès "In memoriam"
30/06/2022 Carles Sastre

Ja fa un any de la teva mort un 24 de juny, Sant Joan, i nascuda un 29 de juny, sant Pere. De verbena a verbena, encara que hores d'ara la verbena de sant Pere fora de llocs molt concrets, Reus p.ex queda molt deslluïda, les coses com són. L'Eugeni va trigar quatre mesos en seguir-te, el darrer cop que el vaig veure estava molt desmillorat però res feia sospitar el rerefons. Era més fàcil atribuir-ho al trasbals per tot plegat.

"El càncer és una malaltia entre cometes, que, estranyament, tampoc n'és una.... Quí dona el senyal d'aquesta evolució (de les cèl·lules) que pot produir-se en cadascú de nosaltres (i d'aquí la traïdoria) en tot moment?" -Del pròleg escrit per Adolf Muschg al llibre "Mars" de Fritz Zorn, dels de capçelera, traducció pel broc gros-.

Estem en deute tots els que hem treballat per poder tenir un sindicalisme nacional i de classe a Catalunya i als PPCC. Recordo que vam fer un intent a la Catalunya Nord, que va fracassar, com tantes altres coses, però també eres de les d'"anar-hi i anar-hi".

Vas agafar el relleu del Miquel Porter, 1998. En Miquel va ser un Secretari General de circumstàncies, post crisi interna, amb una funció més representativa i institucional que no pas sindical pròpiament dita. Vas ser la primera dona Secretària General d'un sindicat a l'Estat. Més enllà no tinc dades. 2008, Congrés extraordinari amb modificació d'estatuts i Congrés ordinari, mitjó girat, passem de "sindicat de sindicats" fòrmula "paraigües" a sindicat de ple dret, amb federacions i altres formes organitzatives internes, i amb una definició del model "sindical/polític" que en definitiva és l'actual. Canvi important i amb un cost personal alt. No et va ser gens fàcil, diguin el que diguin els parts, en principi, són dolorosos, i en els d'aquesta mena no hi ha epidural que valgui.

Finals del 2008 també inici de la crisi financera/sistèmica ("Subprimes"), temps durs pels treballadors i temps durs per al sindicat, potser l'ètapa més dura i desagraïda del sindicat que jo recordi 2011-2012-2013. Toquem fusta, el 2022-2023 no pinta millor, entrem en recessió i hiper inflació (això té un nom que obvio) i estem just a l'epicentre; l'epicentre és arreu ara i això afecta els temps ("delay"), els cicles s'escurcen i les oscil·lacions cada cop són majors. Tot això més el deute públic desbocat, mals temps per a la lírica.

L'altre deute important seria el del reconeixement internacional, en contextos complexos i arriscats, i com sempre amb "costos d'oportunitat"; si entres per una porta deixes d'entrar per una altra, algun dia ho explicarem, oi?

Març 2002, passem l'"estrés test"; cimera de caps d'estat i de govern de la UE a Barcelona, manifestació de la CES (Confederació Europea de Sindicats); hi som, malgrat no participar de la CES, amb bloc alternatiu i no ben rebut, liderat per LAB. Era el temps de Rafa Diez i "Purri" a Internacionals. Tenir relacions amb LAB, que llavors era com pactar amb el diable, fet que va tenir costos. A la tarda fem un acte formant l'embrió del que després seria la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat (PSNSE, 2005), agrupant sindicats de tres estats (espanyol, francès i italià), amb extensions a les Antilles (Guadalupe, Martinica i Guyana) i al Pacífic (Kanakia); no era un projecte de vocació europea només.

2009, de la mà de LAB entrem com a membres de ple dret a la FSM (Federació Sindical Mundial), organització creada al 1945 i una de les dues Internacionals consolidades. Va ser un moment de redefinició de la FSM, de posta al dia, i contrariament a altres àmbits internacionals no posaven obstacles que hi participessin més d'una organització per estat, detall no menor.

Érem plenament conscients de la "sobrerepresentació" internacional, tenint en compte la dimensió real i les capacitats del sindicat, però va ser una aposta estratègica amb la voluntat de situar Catalunya i els Països Catalans al mapa, en definitiva més una aposta de futur que no pas de present. i aquesta va sortir bé.

S'acosten mals temps per a la lírica, tant des del punt de vista econòmic com polític. Trobarem a faltar la teva lucidesa i capacitat de treball, malgrat la malaltia.


Fins la propera, deus un dinar mestressa.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid