El 24 de desembre del 2021 mor Manel Arcusa i Bayo. Arcusa va néixer a Alcalà de la Selva (Terol) el 1938. Als 4 anys la seva família es va traslladar a Terrassa, a causa del desterrament del seu pare, antic combatent republicà.
Durant la seva infància la família Arcusa va viure en una casa de pagès als afores de Terrassa, sense documentació i amagats de les visites de la Guàrdia Civil, que escorcollaven repetidament el mas. Per aquest motiu, ja que no estaven empadronats, no va acudir a l’escola fins als 9 anys. I als 13 anys, el petit Manel Arcusa va començar a treballar.
Amb 18 anys entrà a treballar a Tallers Agut de Terrassa, on inicià el compromís polítics: com enllaç sindical i més endavant com a president de la Secció d’electromecànica, en el ram del metall.
Col·laborà amb les Joventuts Obreres Cristianes i el 1964 entrà a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC). Per aquest motiu fou detingut i empresonat una setmana, mentre realitzava activitats sindicals, el 1973. Durant tres anys treballà de manera clandestina per al FNC. Al nucli terrassenc del Front, compartí militància i activisme amb Carles Escudé, Agustí Barrera, Francesc Olivé, Josep Pla, Jesús Gómez i Lluís Labòria.
En aquest sentit, formà part de l’estructura armada de l’anomenada “La Casa” (i descrita per EPOCA per la policia espanyola) i mantingué un estret lligam i compromís amb el seu company de l’Hospitalet Ton Ribas. Tal i com assenyala al ressenya biogràfica de Marc Ferrer a Món Terrassa, en aquella activitat clandestina portà a terme tasques en l'àmbit logístic i taller mecànic de l’organització, en la confecció d'armes i altres estris, en un segon discret terme.
El 1975 s’alliberà per a la Unió Sindical Obrera (USO), activitat com a sindicalista que mantingué quatre anys.
Quan el FNC es va dissoldre va deixar la militància política activa, tot i que sempre ha assistit a actes independentistes i dissidents. Li fou concedida la medalla del FNC.
