Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2021- Mor Manel Arcusa i Bayo, històric lluitador independentista de Terrassa

Mor Manel Arcusa i Bayo, històric lluitador independentista de Terrassa

24/12/2021 Tal dia com avui

El 24 de desembre del 2021 mor Manel Arcusa i Bayo. Arcusa va néixer a Alcalà de la Selva (Terol) el 1938. Als 4 anys la seva família es va traslladar a Terrassa, a causa del desterrament del seu pare, antic combatent republicà.


Durant la seva infància la família Arcusa va viure en una casa de pagès als afores de Terrassa, sense documentació i amagats de les visites de la Guàrdia Civil, que escorcollaven repetidament el mas. Per aquest motiu, ja que no estaven empadronats, no va acudir a l’escola fins als 9 anys. I als 13 anys, el petit Manel Arcusa va començar a treballar.

Amb 18 anys entrà a treballar a Tallers Agut de Terrassa, on inicià el compromís polítics: com enllaç sindical i més endavant com a president de la Secció d’electromecànica, en el ram del metall.

Col·laborà amb les Joventuts Obreres Cristianes i el 1964 entrà a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC). Per aquest motiu fou detingut i empresonat una setmana, mentre realitzava activitats sindicals, el 1973. Durant tres anys treballà de manera clandestina per al FNC. Al nucli terrassenc del Front, compartí militància i activisme amb Carles Escudé, Agustí Barrera, Francesc Olivé, Josep Pla, Jesús Gómez i Lluís Labòria.

En aquest sentit, formà part de l’estructura armada de l’anomenada “La Casa” (i descrita per EPOCA per la policia espanyola) i mantingué un estret lligam i compromís amb el seu company de l’Hospitalet Ton Ribas. Tal i com assenyala al ressenya biogràfica de Marc Ferrer a Món Terrassa, en aquella activitat clandestina portà a terme tasques en l'àmbit logístic i taller mecànic de l’organització, en la confecció d'armes i altres estris, en un segon discret terme.

El 1975 s’alliberà per a la Unió Sindical Obrera (USO), activitat com a sindicalista que mantingué quatre anys.

Quan el FNC es va dissoldre va deixar la militància política activa, tot i que sempre ha assistit a actes independentistes i dissidents. Li fou concedida la medalla del FNC.

Valora
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. La placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareix finalment a Wallapop
  3. La màfia castellana
  4. El batlle de Sant Martí Vell s’apuja el sou amb el vot contrari de Som Poble – CUP
  5. La paraula que va trencar el silenci
  6. Dos agents de la Guàrdia Civil, a judici per vexar un ciutadà per parlar català a l’aeroport del Prat
  7. Vist per sentència el judici de la peça Sitjas Motor del cas Mercuri a l’Audiència de Barcelona
  8. Acte a l'Ateneu Barcelonès sobre la persecució judicial de l'independentisme
  9. La vaga docent arrenca amb talls viaris, mobilitzacions a Barcelona i una setmana de protestes fins divendres
  10. L'extrema dreta manté Perpinyà, però el mapa municipal de la Catalunya Nord queda fragmentat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid