Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els 2 precedents del Consell per la República que van ser un èxit
14/11/2021 Documentació

En la història recent d'Occident hi ha dos casos que tenen similituds amb el Consell per la República i que van ser un èxit, i que van dur els seus països a la independència.

Israel

El cas més conegut és l'Agència Jueva, denominada Sojnut, que es va crear l'any 1929 al marge del mandat britànic al Pròxim Orient. El Congrés sionista va començar a idear l'Agència el 1908 encara durant l'ocupació otomana, però no començaria a funcionar fins vint anys després davant els britànics. L'Agència es va dedicar a crear institucions paral·leles a les britàniques, i sovint amb confrontació contra elles, com la creació d'assentaments per l'arribada de jueus de la diàspora, una representació internacional, la creació de la xarxa educativa dels kibbutz, ensenyament de l'hebreu, i més endavant va ser la comandància de les entitats "d'autodefensa" com la Haganà, que era la més important al costat del Palmaj, i també l'Irgun, que era la segona en potencial. El 1946 el governador britànic va ordenar la detenció de destacats membres de la Sojnut, en la denominada operació Agatha, que va fer 2.700 detinguts, però no va aconseguir desactivar-la i va seguir operant.

Advertisement

Segons explica el professor d'història jueva Ariel Kaniewsky, l'Agència Jueva va crear una mena de govern jueu provisional (el Consell Nacional) al marge del mandat britànic, abans de la proclamació de la independència el 1948. La Sojnut treballava a partir de donacions, i es comenta que els jueus van arribar a pagar impostos per duplicat: als britànics, i per sufragar l’Agència.  "En què se semblen la Sojnut i el Consell per la República? En tot. La Sojnut, com el Consell per la República, funcionava exclusivament gràcies a donacions. L'objectiu era clar: la conquesta del dret a l'autodeterminació i el reconeixement internacional", considera Kaniewsky, que té un fil de Twitter sobre aquesta qüestió.

David Ben Gurion va ser el president de la Sojnut des del 1935 i fins a la independència. Després del fracàs de la partició aprovada a l'ONU, perquè els àrabs no la van acceptar, el Consell Nacional va aprovar anar a la independència i va redactar la declaració de la DUI. Com que no hi havia cap Parlament autonòmic, Ben Gurion va llegir-la al Museu de Tel Aviv a les 4 de la tarda del 14 de maig del 1948. Abans va triar el nom del país entre les quatre opcions que tenia sobre la taula: Judea, País de Sió, Palestina (el nom inventat pels romans que havien recuperat els britànics) i Israel. Va optar per aquest darrer.

 

Estònia

 

El cas d'Estònia també manté similituds amb el cas català, perquè allà ja hi havia també un Parlament autonòmic preexistent, en aquest cas el soviètic. I els independentistes estonians van crear el 1989 el denominat Congrés d'Estònia, al marge de les normes soviètiques. 

El Congrés es va centrar a crear un registre de ciutadà estonià, d’inscripció voluntària. I un any després, en plena efervescència política a l'URSS, s’hi havien apuntat 790.000 persones, que representaven el 60% de la població del país.

El Congrés d’Estònia va fer el pas decisiu convocant unes eleccions unilaterals el febrer del 1990, al marge del Soviet Suprem d’Estònia, que era el Parlament federal d’aquella època i que també tenia previstos comicis. A causa de la popularitat del Parlament llavors fake, la majoria dels partits van decidir presentar-se a les eleccions dels dos legislatius alhora el 1990, les primeres en les quals es podien presentar partits en el món soviètic. Però el Parlament independentista a més va anar a forçar les costures soviètiques i va permetre la votació dels estonians residents a l’exterior. El Congrés d'Estònia reivindicava la continuïtat amb la República estoniana del 1918, que va ser esclafada pels russos després de la revolució.

El govern de l’URSS va intentar impedir els comicis del Congrés d’Estònia, però no ho va aconseguir, i això va resultar decisiu. Ensorrant-se per moments, la Unió Soviètica va haver d’assumir la legitimitat del nou Parlament estonià, i alhora va mantenir el soviètic, en una situació contradictòria. El 3 de març del 1991 Estònia va celebrar un referèndum sobre la independència, i la DUI es va declarar el 20 d'agost d'aquell any. 

El problema de legitimitat que suposava l'existència de dos parlaments es va resoldre el setembre de 1991, quan es va formar una assemblea amb un nombre de membres igual del Soviet Suprem i del Congrés d'Estònia, per a redactar una nova constitució per a la República. La nova Constitució va ser aprovada per referèndum el juny del 1992 i tant el Congrés d'Estònia com el Soviet Suprem es van dissoldre l'octubre d'aquell any, amb la presa de possessió del primer Parlament sota la nova carta magna.

Valora
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  4. La CUP viatja a Escòcia amb la voluntat de sincronitzar les agendes independentistes
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  7. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. -Digueu-li al Professor Bacteri que s'hi posi...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid