Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
Un estudi demostra que els habitants de l’Eix Besòs amb més nivell de català tenen una renda anual més alta

Plataforma per la Llengua ha analitzat la situació sociolingüística de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs per elaborar un pla d’actuació orientat que en reverteixi els dèficits lingüístics

29/07/2021 Llengua
Un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua sobre la situació sociolingüística de BadalonaSanta Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs, conclou que els barris en què hi ha un coneixement més elevat de català també tenen una renda mitjana anual per persona més alta. Tenint en compte la relació directa entre aquestes dues variables, l’entitat ha dissenyat un pla d’acció per augmentar el coneixement i l’ús social de la llengua en aquests tres municipis amb l’objectiu que el català esdevingui una eina de cohesió social i augmenti les oportunitats laborals dels seus habitants. La campanya “Al Besòs, en català!” és el tercer Pla d'Actuació Lingüística Integral que engega l’entitat per donar resposta a aquelles zones o barris de determinats municipis que per raons històriques presenten importants dèficits lingüístics.

Per determinar la situació sociolingüística d’aquests tres municipis de la desembocadura del riu Besòs, s’ha fet servir un mètode utilitzat en diversos estudis: el de la condició lingüística ambiental (CLA), que posa en relació els coneixements de català declarats i una situació pressuposada d’ús social. Per obtenir una fotografia sociolingüística van fixar-se tres classes de CLA en els territoris analitzats, que distingeixen tres situacions diferents: la CLA alta, la CLA mitjana i la CLA baixa. Després d’haver vist les dades dels tres municipis tenint en compte diversos àmbits, es va establir una comparació entre dos indicadors: el nivell econòmic i les dades de coneixements de català (que denoten una situació sociolingüística). La coincidència és clara: com més alta és la renda mitjana anual per persona, més alts són els coneixements de català.

La coincidència és gairebé exacta en tots els municipis. Només hi ha un districte en què la diferència no és gaire destacable i no hi ha cap cas en què la renda mitjana anual sigui alta i la CLA sigui baixa, o viceversa. Badalona és la ciutat que presenta una situació més heterogènia entre els diferents districtes de la ciutat, tot i que més de la meitat dels habitants viuen en un districte de CLA mitjana, en què es pressuposa un cert equilibri entre castellà i català. El segueixen els districtes amb CLA baixa, que és gairebé un terç de la població, i tan sols un 17% dels habitants viuen en una zona de CLA alta. En canvi, a Sant Adrià de Besòs només trobem dos tipus de CLA, la mitjana i la baixa, amb una lleugera diferència a favor de la primera. I, per acabar, Santa Coloma de Gramenet presenta una situació homogènia: tots els districtes són de CLA baixa, per la qual cosa pressuposem que la presència del català hi deu ser més aviat nul·la. 

Un pla d’actuació per a totes les edats

A les tres ciutats analitzades s’ha constat la gran transformació sociodemogràfica i migratòria de les darreres dècades: en primer lloc, per la població procedent majoritàriament del sud d’Espanya durant l’època franquista, que va marcar una transformació històrica del territori, també des del punt de vista sociolingüístic; i, més recentment, per població arribada de molts països diferents, sobretot extracomunitaris. Això ha fet que avui als municipis de l’Eix Besòs convisqui en un mateix territori una gran varietat de parlants d’orígens diferents.

Tenint en compte les característiques generacionals dels parlants d’aquests municipis, en el conjunt d'accions que es duen a terme a l’Eix Besòsl’ONG del català es vol treballar de manera específica les diverses franges d’edat. D’aquesta manera, s’ha planificat tot un seguit d’accions dirigides a infants, joves i adults, amb la participació d’entitatscentres educatiusequipaments agents dels territori.

Pel que fa a les activitats pensades per als infants, es volen dur a terme principalment tallers d’interculturalitat i diversitat lingüística. Així, s’organitzaran accions de rondallaires en català, tallers de diversitat lingüística i s’oferirà una ludoteca infantil amb jocs en català, entre altres. D’aquesta manera, les activitats tenen com a objectiu potenciar el català en el joc i la vida diària dels infants.

De cara als joves dels tres municipis, el pla d’actuació preveu tallers d’hàbits saludables, rap, mems, xarxes socials, teatre, reforç lingüístic, glosa i rumba, etc. Aquestes accions pretenen acostar el català als joves a través de les diferents activitats, com la música i l’humor, i d’aquesta manera reforçar l’ús de la llengua catalana entre aquest grup de població. 

Per als adults s’han preparat xerrades de sensibilització lingüística i tallers de català útil, d’acompanyament lingüístic i de recerca de feina. També s’oferiran tallers específics de sensibilització i gestió lingüística per a docentseducadorsmonitors de lleure i entrenadors, per tal de normalitzar l’ús de la llengua catalana entre els infants i joves amb què actuïn.

El pla d’actuació en aquestes tres ciutats ha començat aquest primer semestre del 2021  i s’allargarà com a mínim fins al juny del 2022. Aquest seguit d'accions i tallers de diverses temàtiques, més enllà de cercar un augment de les competències lingüístiques dels participants, pretén crear una imatge desacomplexada i viva de la llengua catalana perquè sigui entesa com una eina de cohesió social i com una oportunitat econòmica per a les persones que, per motius socioeconòmics o socioculturals, hi han tingut un accés limitat. 
 
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid