Quan va arribar la vacuna, va començar la propaganda sobre la campanya de vacunacions i el Govern va afirmar que al setembre el 70% de la població estaria vacunada, i s'aconseguiria la immunitat de grup necessària per a trencar la cadena de transmissió de la SARS-CoV-2. Però Pfizer i AstraZeneca anuncien que no lliuraran les vacunes en els terminis previstos, en l'últim cas per dues vegades consecutives.
En el primer mes de vacunació s'han administrat 43.000 dosis per dia. A aquest ritme, sense faltar vacunes, la immunitat de grup no s'aconseguiria fins passat l'estiu de 2022. Conseqüència del desmantellament progressiu de l'atenció primària de salut, com denuncia el Fòrum de Metges d'Atenció Primària: «En ple assot de la tercera onada, [...] l'atenció primària no només no s'ha reforçat, sinó que, en algunes comunitats, s'estan retirant reforços i reubicant a altres destinacions».
Ara es tracta de la submissió directa de la UE i del Govern als interessos de les multinacionals, al sistema de propietat privada, contradictori amb la defensa de la salut de la població.
Les farmacèutiques expliquen el retard en els lliuraments per la seua incapacitat de produir tan ràpidament les dosis compromeses. Úrsula von der Leyen, afirma en una entrevista recent: «El fet que la ciència haja avançat la indústria és bo, però tots hem aprés que la producció en massa i l'acceleració és una tasca enorme.» És això cert?, què impedeix la producció en massa de les vacunes?
Segons la coalició Medicaments a un Preu Just: «Els retards en el subministrament de les vacunes contra el coronavirus a la UE es deuen al monopoli de les farmacèutiques. La UE ha cedit als plantejaments de la indústria farmacèutica i el que havien de ser productes sense patent, s'han transformat en propietat privada.
El preu el posa l'empresa [...] i el volum de producció el decideix l'empresa, que pot subcontractar la producció a altres plantes.»
La mateixa OMS diu que les patents (és a dir, la propietat sobre les llicències per a produir les vacunes) són un obstacle per a fabricació de vacunes en la quantitat necessària. Segons l'Agència EFE, «el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va donar suport a la proposta perquè se suspenguen les patents de vacunes, tractaments i altres eines sanitàries contra la COVID-19, que es debat en el si de l'Organització Mundial de Comerç (OMC).
«És el moment d'utilitzar totes les eines que tinguem per poder augmentar la producció. I això inclou la transferència de llicències i l'exempció dels drets de propietat intel·lectual. És ara o mai», va subratllar Tedros en roda de premsa el 26 de febrer.
Llavors, qui decideix el nombre de dosis a produir, gràcies al sistema de patents, són els laboratoris farmacèutics, que produeixen vacunes segons els seus interessos.
Mentre AstraZeneca no subministra vacuna a la UE, produeix a l'Índia tres milions de dosis per a Aràbia Saudita, que les paga a 4,3 € la dosi, EUA les adquireix a 3,25 €, per 1,78 €, que desemborsa la UE.
El mateix ocorre amb Pfizer, que ha limitat la producció de vacunes per a Europa, però s'ha compromés a un subministrament «ràpid, prioritari i constant» a Israel, per fins a 38 € la dosi, a canvi de compartir dades dels vacunats. EUA les compra a 15,8 €/dosi i la UE a 12 €.
Von der Leyen diu: «Europa va invertir milers de milions d'euros per ajudar a desenvolupar les primeres vacunes contra la COVID-19. Ara les empreses han de complir. »
Això implica que milers de milions de fons públics n'han finançat la investigació, el desenvolupament, la capacitat productiva... però la propietat de la patent és de la multinacional; és a dir, que els laboratoris van acceptar a la tardor els diners de la UE i decideixen ara la quantitat de vacunes a produir i el preu de venda. I les venen al millor postor. La seua llei és la del benefici més gran possible, i si moren milers de ciutadans cada dia per limitar la producció de les vacunes, això, a elles, què els importa?
En els anys huitanta una sèrie de fusions van deixar la indústria farmacèutica en mans d'unes poques multinacionals, a les quals la producció de vacunes a gran escala només els és rendible si es venen per milions. Amb la COVID-19 hi ha un negoci de més de 30.000 milions d'euros. Si no els assegura un bon benefici, no les produeixen.
Amb només eliminar la patent, molts laboratoris podrien fabricar la vacuna i abaixarien els preus. Però la UE no és una unió de governs per assegurar la salut dels ciutadans, és una agència al servei de les multinacionals, per això ha conferit el monopoli de la fabricació a les més fortes o més ben posicionades. En paraules de Von der Leyen: «És important veure el que hem fet. [...] Puc dir que hi havia cent empreses i institucions sol·licitant participar en el projecte [de la vacuna contra la COVID-19] de la Comissió Europea, que reduïm a una cartera de sis. Va ser una aposta, però va ser l'aposta bona, perquè tenim ara tres vacunes ja autoritzades i altres que vindran.»
D'aquestes sis multinacionals, una ha fracassat en l'intent (Sanofi GFK) i una altra, la de Johnson and Johnson, està en procés d'autorització per l'Agència Europea del Medicament. Per això tanquen Europa a la vacuna russa Sputnik V, que és més barata, es pot conservar en nevera i és més segura i eficaç.
És conegut que el CSIC està desenvolupant dues vacunes anti-COVID-19, millors que les de Pfizer i Moderna segons molts científics, però, no ha rebut cap fons extraordinari per a la investigació i desenvolupament. Les xifres destinades a inversió en R+D, segons l'INE, han caigut a Espanya des de l'1,4% del PIB el 2010 fins a l'1,25% el 2019 (un 10,7% menys). Llavors, el govern «progressista» i la UE són responsables d'aquesta situació. Perquè amb les seues polítiques alimenten el sistema de la propietat privada, en què fins als més grans avenços es transformen en penúria, patiment i mort
