Escola Valenciana juntament amb altres entitats del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Euskal Herria, Astúries i Galícia han impulsat una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés espanyol perquè es garantisquen els drets lingüístics de la ciutadania no castellanoparlant.
El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, la secretaria, Alexandra Usó, i el tècnic de Drets Lingüístics, Andreu Carapuig, s’han desplaçat a Madrid en representació d’Escola Valenciana. Alexandra Usó ha reclamat que es garantisca “un dret humà com són els drets lingüístics”. Així mateix, ha recordat que “només es garantirà la igualtat lingüística si el funcionariat i personal de l’administració és competent en les Llengües pròpies, si aquestes estan presents de forma generalitzada a pàgines oficials i si tenen un reconeixement internacional com té el Castellà.”
Aquesta aliança d’organitzacions de tot l’Estat espanyol la formen les entitats Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Obra Cultural Balear, Kontseilua, Nogara i Iniciativa pol asturianu. Aquestes entitats volen que es garantisquen els drets lingüístics “que són drets humans”, així com el reconeixement de la diversitat lingüística a tot l’Estat Espanyol.
Reclamen a l’Estat que es respecten tots els acords i tractats a nivell europeu o internacional, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o el Protocol per la Garantia dels Drets Lingüístics, acords que l’Estat Espanyol ha signat, però que no es respecten.
Aquestes entitats que recorden que “un 45% de la població viu a territoris amb llengua pròpia diferent del castellà”, també reclamen que s’apliquen a totes les llengües pròpies tots els drets i deures que, fins ara, han estat exclusius per al castellà.
