Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Antifeixisme
Memòria democràtica i antifeixista a la fosssa comú d'Albinyana
25/01/2021 Història

Diverses veïnes d'Albinyana han fet aquest diumenge 24 de gener un acte a la fossa comú del cementiri vell des de la necessitat col·lectiva de construir una memòria històrica democràtica i antifeixista. Aquest serà el tercer any que es realitza l’acte reivindicant la data del 20 de gener aniversari de l'ocupació del poble per part de les tropes franquistes.

La nit del 19 al 20 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar al Baix Penedès després d’haver ocupat Tarragona, Reus i Valls i creuar el Francolí i el Gaià. L’exercit republicà en el context de la retirada després de la desfeta de l’Ebre intentava mantenir la linea del front el màxim temps possible per permetre l’evacuació de refugiats per la frontera francesa.

El 20 de gener les tropes de l’exèrcit d’avançada de l’excèrcit marroqui van entrar al poble d’Albinyana baixant des de l’ermita de Sant Antoni, escombrant la serra del Quadrell i atacant les forces republicanes que es trobàven al municipi.

A l’atac van morir segons la memòria oral una cinquantena de soldats republicans i van deixar altres víctimes com ara el fill de l’ermità. Les veïnes i veins de la població es van encarregar de donar sepultura als cossos en contra de les ordres incials dels militars feixistes de calar-los foc.

A la fossa resten encara les despulles inconegudes dels combatents antifeixistes morts per la democràcia i la llibertat dels pobles.

Més de vuitanta anys després del final de la guerra, i més de quaranta anys després de la mort del dictador encara no ha sigut possible obrir la fossa, identificar els cossos, donar resposta a les famílies dels morts, situar-nos dins la normalitat democràtica i poder retrobar el nostre lloc en el relat de la història. L’estudi, el coneixement i la memòria dels espais de la guerra i l’exili republicà formen part a tota Europa d’aquesta normalitat democràtica i d’una consciència antifeixista compartida, transversal i fundacional.

La recuperació, l’estudi, la conservació i la difusió dels espais patrimonials lligats a la Guerra Espanyola, l’esdeveniment clau en la història de Catalunya i que va ser el preludi de la Guerra Mundial de les potències aliades en contra del feixisme, ens hauria d’ajudar a entendre com les raons del present es poden entendre amb coneixement del passat.

La fossa d’Albinyana és un lloc simbòlic del sofriment i la crueltat d’una guerra que va voler aniquilar una manera de pensar i una part de la població. Una guerra en la que es van posar a prova les inèrcies que poc més endavant assetjarien el continent sencer en nom de principis que feien cas omís de la dignitat humana. No ens cal reflexionar sobre això? No ens cal saber els noms i cognoms de les persones enterrades? Estem segures que això no es tornarà a repetir? La memòria també ens ha de servir per a no repetir el passat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid