En saber que Donald Trump havia donat positiu per coronavirus, vaig escriure a una meva amiga italiana que fa anys que viu als EUA per comentar-li que era un bon cop de puny als morros d’algú que se’n considerava immune: no deia que només afectava els “febles”? Una idea pròpia de qui concep la societat com una selva capitalista on només tenen dret a sobreviure els més “forts”, però, al capdavall, una immensa estupidesa: el bitxo no discrimina. Una altra cosa és que els rics i poderosos, com ara ell i de manera extrema, tinguin més possibilitats de curar-se’n millor i, si el cas és greu, de sobreviure. Encara més si no hi ha pràcticament sanitat pública. És així que la meva amiga em va contestar que, en veure que s’enduien Trump a l’hospital situat al costat de la Casa Blanca per rebre “unes cures de primera”, va pensar en tota la gent que ha emmalaltit per culpa d’ell, en alguns casos per creure en el seu negacionisme i que, en canvi, no tenen ni un hospital on acudir perquè estan sense cobertura mèdica.
També vaig pensar en tots aquells mandataris indignes semblants a Trump que, havent patit o no el coronavirus, no han fet res per evitar-ne la propagació. Això m’hauria d’haver avisat que Trump no canviaria d’actitud. Però encara ha sigut pitjor. Més prepotent i desafiant que mai, saltant-se amb el consentiment de metges submisos tots els protocols assignats als pacients de coronavirus, ha afirmat que el seu contagi ha sigut providencial perquè ha demostrat el poder curatiu del còctel Regeneron. I és així que el xarlatà ha anunciat que repartirà gratuïtament el medicament miraculós que, aprovant-lo de manera exprés quan tot just està en fase experimental, salvarà tots els nord-americans malalts de coronavirus. “Una benedicció divina”, ha sentenciat el ximple, que ja va dir que és president dels EUA per gràcia de Déu. A veure què passa.
