Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Torneu-nos el paradís: Poesia catalana de guerra (1936-1939)
23/07/2019 Agustí Barrera

El llibret, amb un total de 80 pàgines i unes dimensions de 11 cm X 16,50 cm, recull 38 poemes dividits en tres blocs. La guerra i els combatents. La reraguarda i les Brigades Internacionals.

En la presentació del text, la Consellera de Justícia del Govern de  la Generalitat de Catalunya Ester Capella, ens explica que la publicació s’emmarca dins les actuacions de recuperació i difusió del patrimoni memorial, que aquest és un dels objectius de Departament de Justícia, que el realitza per mitjà de la Direcció General de Memòria Democràtica. Cal fer esment de l’oportunitat de l’edició d’aquest text, quan enguany commemorem, el 80è aniversari de l’acabament de la guerra del 1936-39.

Volem remarcar l’originalitat i elegància del grafisme del text, i d’haver tingut  la bona pensada d’il·lustrar la portada del llibret, amb la imatge de la ploma estilogràfica “Antius” que el Govern català va enviar als combatents el setembre del 1937.

A tingut cura de l’edició, la professora de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maria Campillo, bona coneixedora de la literatura catalana del període de la guerra i de l’exili. És autora de l’estudi, Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939) un text de 363 pàgines publicat el (1994), on se’ns explica l’esforç del Govern de la Generalitat, en l’organització de la nova cultura sorgida del doble procés de guerra i revolució que s’estava vivint.

La guerra del 1936-39, és un exemple paradigmàtic de la clàssica aliança que s’ha produït al llarg de la història, entre el capital, l’església i l’exèrcit, per a la defensa dels seus interessos de classe. És a dir, fou políticament una guerra de classes. En aquest sentit, cal agrair a M. Campillo que hagi incorporat al text, el concepte guerra del trenta-sis, que fa servir a la pàgina 11 del text, que s’escau més a la situació històrica que es va viure, que no pas el de guerra civil espanyola.

El Servei de Biblioteques del Front, ens sembla una iniciativa extraordinària, potser hereva d’aquella fam de saber de la nostra classe treballadora, que es volgué resoldre amb l’activitat dels Ateneus Obrers, fogars de cultura i de  militants revolucionaris. Si a aquestes iniciatives i sumem el seguit de revistes, Amic, Abril, Meridià, impulsades algunes per “l’Agrupació d’Escriptors Catalans”, ens trobem amb un ben elaborat discurs antifeixista, que incorpora alguns dels elements de les conquestes revolucionàries  aconseguides després del juliol del 1936.

De la lectura dels poemes, n’hi ha que colpeixen més que d’altres, així del poema Comiat, de Josep M. Murià (1907-1999), en destaquem el fragment:

Desconeixeu què els porta a la batalla

amb uns soldats a sou?

L’explotació del poble que treballa

i que ara els ha dit prou!

De Poemes de guerra (cants), en volem destacar l’estrofa VII,

Avant!

Que el crit de Pàtria lliure

Sigui el nostre clam

Oh! Si el silenci de l’hora

Que s’atansa a galops

Es volgués deturar!

Pols i foc!

El seu autor Josep Pedreira i Fernàndez  ( 1917-2003), fou company de trinxera al Front d’Aragó  del pintor i gravador Manuel Viusà i Camps (1917-1998), més tard a la postguerra, tots dos militarien al Front Nacional de Catalunya (FNC). J. Pedreira el 1949 creà la col·lecció de poesia L’Óssa Major (1949-1966). L’any 2003 publica unes memòries de guerra, Soldats catalans a la Roja i Negra.

En aquest recull de poesia de guerra, no hi podia faltar la veu de Joan Oliver  (Pere Quart) ( 1899-1986), amb la seva composició Terol:

Salut, ciutat de Terol,

Mal perduda i ben guanyada! 

Ni la de Joan Sales (1912-1983), que del seu exili mexicà ens saluda  des de Coyoacàn (1946), amb el poema,

 Records d’un soldat

Planúries dels Monegres clares en el record del vençut,

que pel món tragina un feix d’angúnies !

Sovint els veterans, pels capaltards tots d’or,

vèiem planar els voltors, tan alts, sense rancúnies,

sobre el desert amarg on sols florí la mort.

El seu silenci ens dava més pau que cap acord.

O des de Barcelona estant Cèsar- August Jordana ( 1893-1958), escriptor, gramàtic, periodista i traductor. Morí a l’exili a Xile. El seu poema, Romanç del bombardeig, és una descripció de l’acció de l’aviació feixista sobre  la població civil. Aquests fragments són un exemple de l’efecte dels bombardeigs,

Hi havia un noi al refugi

Que no hi volia baixar

Vull anar a la guerra dura,

a la lluita trepidant,

vull anar a la guerra dura

per defensar els meus germans.

El poema m’ha recordat altres  episodis de bombardejos sobre població civil, el cas de l’agressió de l’OTAN a Iugoslàvia el 1999, quan es bombardejà a la població civil durant 78 dies, o els casos de l’Iraq ( 2011) i Síria (2017).

Ferran Soldevila (1894-1971), en el poema Brigada Internacional, escriu:

Què has fet tu pel teu ideal’

Què hauràs fet per la teva Pàtria ?

Publicat a, La Publicitat  (13-VI- 1937)

Felicitats per la iniciativa de permetre que la veu dels poetes, ens expliqui la guerra amb la seva crueltat i les seves heroïcitats.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid