El Parlament Europeu ha prohibit la conferència que, amb el títol de “Drets fonamentals”, havien de pronunciar el President Quim Torra i el seu predecessor, Carles Puigdemont, tenien previst de celebrar a l’Eurocambra aquest proper dilluns 18 de febrer. Els serveis de seguretat de l’Eurocambra exposen que l’amenaça a la seguretat vinculada a l’acte, no es podia controlar pels serveis de seguretat del Parlament. Una excusa banal que no arriba ni al nivell d’un tecnicisme. Darrere la decisió hi ha els grups PP, PSOE, Cs’, que van pressionar el President del Parlament, Antonio Tajani, perquè no autoritzés l’acte, que era una invitació del partit flamenc N. VA. Cal recordar que el President C. Puigdemont ha estat als Parlaments d’Irlanda, Bèlgica, Alemanya, Finlàndia, Dinamarca i Regne Unit. L’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl i el flamenc Ralph Packet han dit que “les peticions relacionades amb la repressió, l’autodeterminació i els drets humans a Catalunya, són automàticament declarades inadmissibles per la cambra”
Ja sabem que l’Estat pressionarà la UE, com ha fet d’altres vegades, el problema és que aquesta cedeixi a la petició espanyola, en contra de la llibertat d’expressió i d’informació, en un acte d’exposició d’un projecte polític legítim per a Catalunya. De fet, tampoc ens hauria d’estranyar tant, aquesta UE és la del Fons Monetari Internacional (FMI) del Banc Central Europeu (BCE) és a dir, l’Europa dels Estats i del capital, dels grups de pressió de les multinacionals. Sabent tot això, és difícil d’entendre com algú confia en una Europa, que farà el mateix que va fer quan la guerra del 1936-1939, mirar cap a una altra banda, tal i com fa amb el problema dels refugiats, que són el resultat de guerres d’agressió de l’OTAN contra (Iraq, Afganistan, Líbia, Síria) per controlar matèries primeres (petroli, minerals estratègics, gas).
Aquesta UE és l’Europa de l’exèrcit de buròcrates parasitaris que no ha votat ningú, atès que qui decideix són els lobbys econòmics, el cementiri d’elefants de polítics amortitzats, o l’exili daurat d’altres que resulten incòmodes a les seves organitzacions si els tenen a prop. I algú encara es lamenta d’un euroescepticisme que no para de créixer, d’una UE que no té res a veure amb el projecte inicial dels seus pares fundadors, K.Adenauer, J Monet, P.H Spaak, i que fa anys que es troba en un estat agònic.
A l’Europa d’entreguerres vam veure l’ascens del feixisme i el nazisme, que és la resposta que dona el capital quan el moviment obrer amenaça els seus interessos polítics i econòmics de classe. Potser en una Europa dels pobles al servei dels sectors populars, la resposta del Parlament Europeu hauria estat tota una altra.
Estimo l’Europa bressol de la cultura grega i llatina, la del Mediterrani blau com el seu cel, no l’Europa dels homes de negre al servei del capital i les multinacionals, la de les retallades i el deute. Ben segur que l’Europa dels pobles i de l’economia al servei de les persones, la que volem, és possible.
