Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
«En cas de confirmar-se els vents que bufen des de fa uns dies, el clima polític a Catalunya potser serà en endavant una mica més tens encara»
Cordó sanitari a mig país
14/06/2019 Hemeroteca
Jordi Bianciotto. Foto: Nació Digital. Jordi Bianciotto. Foto: Nació Digital.
La possibilitat, o alguna cosa més, que els vots de Barcelona en Comú se sumin finalment als del PSC i als de Ciutadans, o de Manuel Valls, per fer Ada Colau novament alcaldessa de Barcelona, comporta no només la fi de l'equidistància del seu espai polític, sinó que pot marcar línies de treball tendències duradores.

Si aquesta fórmula es consolida i és assumida en els pròxims temps sense queixes ni desercions del gruix dels votants dels "comuns" (que no és el mateix que les bases), el primer missatge que es llençarà a l'independentisme serà rotund: no hi haurà possibilitat de conquistar l'alcaldia de Barcelona tret que s'assoleixi una majoria absoluta. Cal afegir que encara que les forces independentistes arribin a anar mai juntes en una llista unitària a la capital, podran ser igualment arraconades per una aliança de tots els altres partits. Ciutadans, el PP... Tant se val. El camí ja ha quedat traçat. I cal apuntar que si ERC i Junts per Catalunya haguessin anat de la mà a Barcelona el 26 de maig, res no hauria canviat: el "pacte Valls" hauria sigut igual de viable.

I tot plegat, és traslladable a la Generalitat? Potser cal preparar-se per la possibilitat que si mai l'independentisme baixa dels 68 escons, pugui ser desallotjat del govern per una suma de totes les altres sigles, per estrambòtica que sembli (i no caldrà que pactin ni que "iniciïn converses": n'hi haurà prou amb deixar-se votar). ¿Que ja ho era, d'antinatural, la suma de CiU, ERC i CUP a favor d'una república, i bé que ha operat durant uns quants anys? En certa mesura, sí, però la clau es troba en el grau de comprensió i aprovació de l'electorat, molt alt en l'equació independentista, i incert, ara mateix, en les files dels 'comuns'. Es veurà.

Ara per ara, pot entrar fàcilment en crisi la idea d'un acostament entre ERC i "comuns", tan acaronada des de fa temps des de diversos sectors (i de totes dues bandes). L'embrió de la complicitat ha estat liquidat per un sentit cruent de la rivalitat. Als 'comuns' potser no els interessa tant una ERC propera ideològicament i estratègicament com una força estigmatitzable per la convivència amb el món postconvergent. Una connivència que convé que pugui ser crònica i sense alternatives ni joc possible.

I queda posposat sine die fer el primer pas en el tan benintencionat propòsit de superar la Catalunya dels dos blocs. Els espais polítics on més s'ha parlat de la necessitat de crear ponts entre un i l'altre són els que ara semblen més decidits a reforçar-los. En cas de confirmar-se els vents que bufen des de fa uns dies, el clima polític a Catalunya potser serà en endavant una mica més tens encara, i la serenitat i el diàleg que alguns reclamaven, un pèl més llunyana. No és cap desig, sinó un lament: la percepció de les conseqüències que pot portar pretendre aplicar un cordó sanitari a les idees que representen mig país.
Valora
Rànquings
  1. El SEPC convoca una vaga estudiantil el 26 de novembre en suport a les reivindicacions docents
  2. I les putes no en tenen la culpa
  3. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  4. La comunitat educativa convoca una manifestació unitària el 21 de novembre a Barcelona
  5. Ametller Origen porta als tribunals sis activistes de StopAgroparc i reclama 215.000 euros per les protestes contra el macroprojecte
  6. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  7. Convocada una concentració unitària a les Corts per exigir la llibertat de les persones detingudes durant la vaga general
  8. Guanyi qui guanyi, tots haurem perdut
  9. Sant Just Desvern recupera la memòria del PSAN-Provisional amb la presentació de "La revolució pendent"
  10. Nosaltres Sols! Fem pinya per construir poder propi
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid