Ens trobem davant d’aquesta Facultat per un fet gravíssim: la presència del Consejo General del Poder Judicial entre els organitzadors d’un acte acadèmic.
No està de més recordar que segons la Constitució espanyola que ens tenalla aquest és l’òrgan de govern del poder judicial i el que ha de vetllar pel bon funcionament davant la resta de poders de l’Estat.
Bon funcionament que es basa segons aquell text sagrat (versicle 117) en els principis
d’imparcialitat,
d’independència,
de responsabilitat,
de legalitat.
Que el proper cap del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem hagi estat decidit fa pocs dies en una timba entre el Sr. Pablo Casado, en representació del PSOE, i el Sr. Pedro Sánchez, en representació del PP, com a catalans ja no ens pot fer ni fred ni calor. Són tantes les accions i opinions de la judicatura espanyola que mostren com els líders d’aquest tenebrós poder judicial s’estan guiant pels principis de Parcialitat, Dependència, Irresponsabilitat i Il·legalitat, que ja no hi ha sorpresa sinó expectació per saber quin límit infranquejable superaran aquests delinqüents amb toga.
Que en aquestes altes instàncies judicials la Transición no hagi passat de Transmisión (patrimonial, de títols, de cognoms…) sembla com més va més evident.
Se’ns dirà que la Universitat ha de ser oberta a tothom. I és cert, oberta a tothom qui vingui a aprendre o a ensenyar. I què poden ensenyar els senyors del Consejo General del Poder Judicial? A prevaricar? A actuar impunement?
Si no poden ensenyar-nos res més que el desvergonyiment de què fan gala quan aturen decisions que posen en risc els bancs; si no poden ensenyar-nos res més que la impunitat per saltar-se la llei per salvar la seva Pàtria sagrada; seran molt benvinguts com a estudiants, de segur que aprendran alguna cosa a la nostra Facultat de Dret.
Sr. Rector, direu que no en sou responsable, que no ho heu organitzat, que no en sabíeu res, que tenen tot el dret a venir-hi…
I nosaltres, des de Universitat de Barcelona per la República catalana us respondrem:
No amb els 2 darrers governs de Catalunya empresonats, exiliats o penalitzats,
No amb la presidenta del Parlament engarjolada,
No amb prop d’un centenar de càrrecs públics cessats sense respectar el més mínim dret laboral,
No amb la Sindicatura Electoral amenaçada,
No amb estudiants investigats,
No amb les amenaces d’un rei indigne,
No mentre impedeixin lleis per protegir els més dèbils,
No mentre s’inventin lleis per retallar-nos la llibertat…
Sr. Rector, en la vostra campanya dieu de la Universitat:
Soc pública, però no ho pot ser mentre no tots tinguem les mateixes oportunitats.
Soc innovadora, però no ho pot ser si no pot pensar lliurement.
Soc crítica, però on és la crítica quan s’acota el cap davant la injustícia?
Soc ètica. Però com? Si tolera que els responsables del pitjor atac als ciutadans perpetrat en molts anys es passegin per les nostres facultats.
Soc plural, però pluralitat no és acceptar qualsevol actitud al si de la institució perquè el feixisme, nascut per a negar la pluralitat als altres, és inacceptable.
I què són aquests jutges sinó delinqüents vestits amb la toga feixista del pare o l’avi, forts amb el dèbil i dèbils –i connivents– amb els forts?
Sr. Rector, tots aquí estaríem més tranquils a casa estudiant, fent recerca, resolent el dia a dia…, tots! De segur que el vostre càrrec hauria estat més tranquil i més senzill en un altre moment, però us ha tocat viure aquest.
No digueu: hi ha la llei i cal respectar-la, perquè com sabeu i us explicaran en aquesta Facultat la llei s’interpreta. I el problema és a favor de qui l’estan interpretant? I què fem quan la llei és injusta?
No digueu: haig de ser neutral, perquè qui es mostra neutral davant l’agressió o és un covard –humanament comprensible– o està amb el botxí –humanament inacceptable–.
La història n’està plena de servidors públics eficients i diligents que es limitaven a complir la normativa encara que aquesta hagi donat lloc als més horribles crims de lesa humanitat.
No digueu: són els independentistes i jo no en soc. Perquè si mai deixa d’haver-hi independentistes seguiran amb els neutrals. Perquè el rei, en nom de qui signeu els títols de grau, màster i doctorat, ens ho va deixar molt clar el 3 d’octubre de 2017.
Perquè, benvolgut Sr. Rector, el problema es diu República: nosaltres la somiem i defensem amb els vots i els cossos i ells ens arravaten el vot i ens colpegen els cossos.
Barcelona, 15 de novembre de 2018
