Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Morts a l'exili: Enric Pérez Farràs

Ressenya biogràfica d'Enric Pérez i Farràs, escrita per Artur Bladé i Desumvila i publicada al diari AVUI a la secció "Morts a l'exili", publicada el 18/5/1977

21/10/2018 Memòria històrica

Aquest il·lustre militar lleidatà —demòcrata i republicà—saltà a un primer pla de l'actualitat el dia 14 d'abril del 1931, en ser nomenat comandant dels Mossos d'Esquadra pel qui aleshores era president de la Republicà Catalana, Francesc Macià̀.

Al costat del president, va recórrer tot Catalunya, I la seva figura cepada i el seu rostre ferreny, amb alguna cosa de lleoní, esdevingueren inseparables de les de Macià en totes les publicacions gràfiques de l'època.

Mort el primer president, continuà en el seu càrrec a les ordres de Lluís Companys, el qual li encarregà la defensa del palau de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934. Pérez Farràs va fer front, amb les escasses forces de què disposava, als soldats encarregats d'apoderar-se d'aquell edifici.

Fracassat l'intent de proclamació de l'Estat català̀ i empresonat el govern autònom, Pérez Farràs va córrer la mateix sort. Havent- se fet l'únic responsable de l'actitud dels mossos d'Esquadra, fou autònom a mort per un tribunal militar. Indultat pel president de la República, Alcalà Zamora, a les darreries del mateix mes d'octubre, Pérez Farràs fou empresonat a la ciutadella de Pamplona d'on, al cap d'uns mesos, va ser traslladat al castell de San Juliàn de Cartagena.

Les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, guanyades pel Front d'Esquerres, van comportar l'alliberament de tots ets encausats pels fets del 6 d'octubre del 34, però Pérez Farràs no va poder ser restablert en el seu lloc de Cap dels mossos d'Esquadra per raó de la forta oposició dels militars espanyols.

El 19 de juliol del 1936, trobant-se a Barcelona, va tenir una actuació destacada a l'assalt a Capitania, on va fer presoner el general Goded, el qual protegí de la multitud i portà a la Generalitat. Al cap de pocs dies comandà la primera columna que se n'anà al front d'Aragó. Deixà el front per assumir la comandància militar de Tarragona. S'exilià el 1939. El 14 d'abril del 1942 embarcà a Marsella cap a Mèxic. Va guanyar-se la vida com a delineant, i publicà algun treball a «Quaderns de l'exili». L'any 1949, ja molt malalt, anà a Cuatla, un poblet no gaire lluny de la capital mexicana, i allí traspassà el dia 10 d'agost.

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. “Catalunya serà, CRISTIANA O NO, serà!”
  6. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La República laica contra les ideologies de la desigualtat i el fanatisme embrutidor
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid