Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Morts a l'exili: Enric Pérez Farràs

Ressenya biogràfica d'Enric Pérez i Farràs, escrita per Artur Bladé i Desumvila i publicada al diari AVUI a la secció "Morts a l'exili", publicada el 18/5/1977

21/10/2018 Memòria històrica

Aquest il·lustre militar lleidatà —demòcrata i republicà—saltà a un primer pla de l'actualitat el dia 14 d'abril del 1931, en ser nomenat comandant dels Mossos d'Esquadra pel qui aleshores era president de la Republicà Catalana, Francesc Macià̀.

Al costat del president, va recórrer tot Catalunya, I la seva figura cepada i el seu rostre ferreny, amb alguna cosa de lleoní, esdevingueren inseparables de les de Macià en totes les publicacions gràfiques de l'època.

Mort el primer president, continuà en el seu càrrec a les ordres de Lluís Companys, el qual li encarregà la defensa del palau de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934. Pérez Farràs va fer front, amb les escasses forces de què disposava, als soldats encarregats d'apoderar-se d'aquell edifici.

Fracassat l'intent de proclamació de l'Estat català̀ i empresonat el govern autònom, Pérez Farràs va córrer la mateix sort. Havent- se fet l'únic responsable de l'actitud dels mossos d'Esquadra, fou autònom a mort per un tribunal militar. Indultat pel president de la República, Alcalà Zamora, a les darreries del mateix mes d'octubre, Pérez Farràs fou empresonat a la ciutadella de Pamplona d'on, al cap d'uns mesos, va ser traslladat al castell de San Juliàn de Cartagena.

Les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, guanyades pel Front d'Esquerres, van comportar l'alliberament de tots ets encausats pels fets del 6 d'octubre del 34, però Pérez Farràs no va poder ser restablert en el seu lloc de Cap dels mossos d'Esquadra per raó de la forta oposició dels militars espanyols.

El 19 de juliol del 1936, trobant-se a Barcelona, va tenir una actuació destacada a l'assalt a Capitania, on va fer presoner el general Goded, el qual protegí de la multitud i portà a la Generalitat. Al cap de pocs dies comandà la primera columna que se n'anà al front d'Aragó. Deixà el front per assumir la comandància militar de Tarragona. S'exilià el 1939. El 14 d'abril del 1942 embarcà a Marsella cap a Mèxic. Va guanyar-se la vida com a delineant, i publicà algun treball a «Quaderns de l'exili». L'any 1949, ja molt malalt, anà a Cuatla, un poblet no gaire lluny de la capital mexicana, i allí traspassà el dia 10 d'agost.

Valora
Rànquings
  1. Comença a bon ritme la recollida d’avals per formalitzar la candidatura Front Republicà
  2. Detingut a Madrid l'independentista gironí Jordi Alemany
  3. Diversos artistes catalans publiquen un vídeo en suport a Veneçuela
  4. La CUP activarà espais de debat per analitzar la decisió de Poble Lliure
  5. Incendi "premeditat" a Cal Suís d'Esplugues de Llobregat, un espai que dinamitza diversos projectes socials al poble
  6. Si no voto Poble Lliure, com centenars de milers de catalans decebuts, a Espanya i a Europa, no tindrem a qui votar
  7. Poble Lliure decideix explorar una candidatura rupturista a les eleccions espanyoles del 28-A
  8. Nou intent de despenjar la pancarta "Stop repressió, Catalunya Lliure" a l’antic pont del camí de ferro de Ceret
  9. Orange: “Aquí se habla español porque estamos en España”
  10. Independents Per Fornells escolleix els 4 primers candidats mitjançant el procés participatiu
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid